divendres, 25 de febrer del 2011
PROVES SELECTIVITAT
dissabte, 19 de febrer del 2011
TIPOGRAFIA SHOEFITI
dilluns, 14 de febrer del 2011
Chico & Rita - Trailer Mariscal
Fecha de Publicación: 19 de noviembre 2010
Reparto: Mario Guerra, Limara Meneses, Estrella Morente, Eman Xor Oña
Género: Animación Música
Director: Javier Mariscal, Fernando Trueba
Clasificación MPAA: NA
Estudio: CinemaNX
Sinopsis:
Cuba, 1948. Chico es un pianista joven con grandes sueños. Rita es una bella cantante con una voz extraordinaria. Deseo musical y romántico que los une, pero su viaje - en la tradición de la balada latina, el bolero - trae dolor y tormento. Desde La Habana a Nueva York, París, Hollywood y Las Vegas, dos personas apasionadas lucharan contra obstáculos imposibles para unir en la música y el amor.
dilluns, 29 de novembre del 2010
MARISCAL

Biografia
Javier Errant Mariscal (València, febrer de 1950) és un reconegut dissenyador industrial. Des de 1970 viu i treballa a Barcelona.Mariscal sempre explica històries, treballi en la disciplina que treballi. Són històries recognoscibles, episodis narratius i en clau poètica, moltes vegades quotidians i gairebé sempre amb un punt de rebel·lia i de provocació. Després del seu gest ingenu sempre hi ha una intenció provocadora, que connecta amb la gent, comunica i transmet. El seu llenguatge és sintètic, de pocs traços i molta expressivitat. La seva bona mala memòria reinventa, una vegada i una altra el quotidià, ho esmicola i ho torna a reconstruir fins a mostrar només l'essència.
Al 1979 va dissenyar el logotip de BAR CEL ONA, cosa que li va atribuir molta popularitat. (imatge A)
1992 el seu disseny de Cobi va guanyar com a mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona.
(imatge B)
Al 1989 va crear l'estudi Mariscal i treballa amb altres dissenyadors i arquitectes.
Al 1995 va guanyar Twipsy la mascota de la Expo 2000 de Hanóver.
( Imatge A)

(Imatge B)
(Imatge C)
Ana Maria Maiolino
Va nèixer a Scalea, Calàbria, l'any 1642, i poc després va trasllada-se a Veneçuela.
Amb 18 anys va anar a viure a Brasil, on encara viu, tot i que durant les dècades dels 70 i dls 80 va residir alguns anys a Nova York i a Buenos Aires.
Tot i que no en va formar part, Maiolino va participar durant la dècada del 1960, juntament amb Hélio Oiticica i Lydia Clark, en algunes exposicions i activitats del moviment neoconcret, que defensava la recuperació del cos i la subjectivitat en l'art.
En el 1967, l'artista va formar part de l'exposició Nova Objectividade Brasilera, que va ser exposada al museu de Arte Moderna de Rio de Janeiro, i que reunia diferents vessants de les avantguardes nacionals.
L'obra
La retrospectiva d'Ana Maria en la Fundació Tàpies -la primera en el context europeu- no ens parla d'una gran artista, però sí d'una veu necessària, llavors en els seixanta, quan formava part de la configuració de la nova avantguarda brasilera, i avui com una força obstinada i elèctrica, específicament moderna, mai amb la pretensió de col·locar a l'espectador en un espai segur, sinó d'inquietar la seva mirada a través d'uns treballs d'orgànica vitalitat, armats de buits, despullats de pors
L'obra de Maiolino pasa de manifest una preocupació pel cos i el llenguatge, entesos com a elements moduladors de la subjectivitat i de la dimensió social de l'individu. L'artista s'intesa per
la relació entre allò que entra i surt del cos, el que hi ha fora i dins
Examen de sel·lectivitat de disseny
corresponents (2 i 3).
EXERCICI 1
[2 punts]
Llegiu atentament el text següent sobre la història del disseny nord-americà:
un vocable destinat a anomenar una ciència a ser l’expressió comuna d’un estil que
va arribar a identificar-se amb tot el que era modern. En el sentit popular, el mot
aerodinàmic esdevingué sinònim de modern, i això dóna una idea de la importància
i de l’abast del fenomen que envairia el mercat mundial fins més enllà dels anys
cinquanta. Qualsevol cosa que tingués unes línies gràcils i corbes era qualificada
d’«aerodinàmica», encara que no hagués de solcar els aires, tant si es tractava d’una
torradora, com d’una cuina, o d’una planxa.
Isabel CAMPI. Iniciació a la història del disseny industrial. Barcelona: Edicions 62, 1994
-Observeu els objectes de les imatges A i B i contesteu les preguntes següents:

— A partir de quins aspectes formals es pot justificar que tots dos objectes perta -
nyen a la línia aerodinàmica?
Principalment ho podem justificar a partir de les linies gràcils i les corbes que presenten els dos objectes.
— Quina diferència hi ha entre un objecte i l’altre en relació amb el que explica el
text?
L'obejecte A és considerat aerodinàmic i fa aquesta funció, en canvi, l'objecte B te un disserny aerodinàmic però no fa cap funció, solament es per estètica.
OPCIÓ A
EXERCICI 2
[2 punts]
Expliqueu l’inconvenient principal d’aquest objecte d’ús domèstic (imatge C) i proposeu la manera de millorar-lo.

L'inconvenient principal és que has de ficar els dos peus, lla qual cosa t'obliga a estar sempre assegut ja sigui al sofà o la cadira i això t'impedeix el moviment..
La manera de millorar-ho seria dividir-ho per la meitat ia ixií convertir-lo en individuals per permetre el moviment de les cames i a més a més també col·locar-li velcro o bé nunes cremaleres per així poder juntar i separar els dos peus.
Exercici 3
[6 punts]
Redisseny d’un embalatge
En la imatge D es mostra un model de joguina de peces de plàstic per a muntar que
es va comercialitzar durant la segona meitat del segle XX. Aquest tipus de joguina anava
embalat en un sobre de paper imprès en color (imatge E).
Redissenyeu un embalatge nou per a comercialitzar la joguina que faci 80 mm
d’amplària, 100 mm d’alçària i 8 mm de gruix, de manera que pugui anar penjat i es
pugui vendre en una gran superfície.
Per al nou embalatge podeu fer servir cartó i qualsevol tipus de plàstic transparent
(rígid o flexible). El nombre de tintes és lliure.
El nou disseny ha d’incloure la marca (Monta/Plex, que es mostra en la imatge F) i
el codi de barres.

Utilitzeu el quadern de respostes obert per a aconseguir el format DIN A3 de la
doble plana, de manera que entregueu:
— Un DIN A3 amb esbossos, esquemes i un text en què expliqueu detalladament
el procés que heu seguit.
— Un DIN A3 amb la proposta definitiva en forma d’esbós avançat i el dibuix dels
detalls necessaris perquè es comprengui globalment.
(QUADERN)
Fotografies (II)
Objectiu: 28

Diafragma: 5.6
Velocitat d’obturació: 1/50
Punt de vista: Picat
Objectiu: 28

Diafragma: 5.6
Velocitat d’obturació: 1/50
Punt de vista: Normal

Objectiu: 28
Diafragma: 5.6
Velocitat d’obturació: 1/50
Punt de vista: Molt picat
4) tres fotografies variant la distància focal, sense variar la col·locació dels objectes i la posició de la càmera.
Objectiu: 30

Diafragma: 5.6
Velocitat d’obturació: 1/50
Objectiu: 70

Diafragma: 5.6
Velocitat d’obturació: 1/50
Objectiu: 150

Diafragma: 5.6
Velocitat d’obturació: 1/50