Miroslaw Balka

Miroslaw Balka, amb al seva obre "How it is"

(Imatge de google)

Miroslaw Balka, (1958) és un famòs pintor i escultor contemporani.

Balka va nèixer a Varsovia, Polonia en el 1958.

El seu treball "How it is" (Com és) tracta de un contenidor de 13 metres d'alt, 10 d'ample i 30 de llarg que ocupa ja la sala de turbines de la Tate Modern de Londres.

Balka ha acudit amb la seva obra a algunes de les més destacades cites de l'art mundial. La seva creació combina instal·lacions, amb escultura i vídeo; i explora passatges de la seva memòria personal combinats amb la memòria col·lectiva. L'interès per la memòria històrica i per la Història del seu país li ha dut a tractar el tema del catolicisme en moltes de les seves obres.

Christian Boltanski

A la dreta:
Christian Boltanski: Das ungeordnete Leben von Maxim Vallentin, 2005. Installationsansicht.

Christian Boltanski (París, 6 de setembre de 1944)

És un artista francès. Boltanski és fotògraf, escultor i cineasta, conegut principalment per les seves instal·lacions.

De formació autodidacta, va començar a pintar als 14 anys. Entre 1969 i 1971 va començar a reconstruir la seva infància a partir de fotografies. La seva obra està marcada per una intencionalitat d'arxiu i memòria que va més enllà de l'explícitament present. Les robes usades en les seves instal·lacions i les fotografies dels quals ja no estan són recurrents en la seva obra com marca de l'absent.

El francès considera que les coses ja no són estables, així que l'Art ha de fer-se càrrec d'aquesta nova situació i limitar-se a «proposar». Potser parafrasejant sense voler-lo a Picasso, Boltanski reformula el «jo no busco, trobada»

Annette Messager

Annette Messager és una artista francès que va néixer el 1943.

Ella és coneguda principalment per la seva tasca d'instal lació que sovint incorpora fotografies, gravats i dibuixos, i diversos materials. A més, és la parella de l'artista Christian Boltanski.

El seu art representant una mescla de la realitat quotidiana i la fantasia, i des dels seus inicis (la dècada de 1970) Està vinculada amb l'art feminista.

Influïda pel surrealisme d'André Breton i el feminisme en el context dels anys 70. Explora paral.lelament l'ambivalència de la infància, l'informe màgic del món, el fantasmal i el fantàstic, mantenint la proximitat amb l'art popular.

Thomas Hirschhorn

Thomas Hirschhorn
La Sèrie des Antalgiques (Upfen), 2005
Obra sobre paper
31 1 / 4 x 33 polzades; 79,4 x 83,8 cm titulat al dors



Thomas Hirschhorn,( Nascut a Berna, 16 de maig de 1957) és un artista suís.

Des de finals dels 80, Thomas es centra en la creació d'escultures fetes a mà. Dissenya la utilització de materials de la vida quotidiana com ara residus de paper, paper d'alumini, de cartró.
Les seves escultures són sovint "monuments" a la gent que admira.

El treball de Thomas Hirschhorn és travessat per les preguntes, les contradiccions i escàndols que s'estan cremant en la societat contemporània, marcada per la globalització. L'artista està fent campanya per una major justícia i igualtat.

Personalment aquest artista que no coneixia, m'ha agradat molt, és més del meu estil.

Cindy Sherman

Cindy Sherman (nascuda el 19 de gener 1954) és una fotògrafa nord-americàna i director de cinema d'Office Killer, més conegut pels seus retrats conceptual. Sherman Actualment viu i treballa a Nova York.

Sherman es autocrea en les seves obres, utilitza l'art no per a revelar el veritable jo de l'artista, sinó per a evidenciar com el jo és una construcció imaginària.

El seu treball és sovint en blanc i negre i, sovint representa la dona fer les coses mundanes, sinó en un pal de llum moderna. El seu treball sembla estar utilitzant la dècada dels 40 i 50 pel lícules de Hollywood com era d'inspiració.

Per això la seva obra sempre sembla a una sensació de glamour Dur a dones i l'orgull, i és per això que les seves imatges s'han tornat tan populars.

Rodney Graham

Can of worms, rodney Graham

Can of worms (2000)consta d'una transparència cromogènica muntada en una caixa de llum d'alumini amb un marc de noguera i un cordill elèctronic de seda.Edició de 10.
Aquesta obra se la pot considerar com un lament a la desintegració de la comunitat que va estar tant unida en un passat, entre Ken Llam,Ian Wallace i Rodney Graham.

Aquesta obra la trovem temporalment al Macba amb l'exposició "A través del bosc"

Projecte Roba

Blog de tècniques.

Perque aquí no existeix un demà, tan sols una imatge perfecte del dia, que dura per tota la vida i que mai acaba, perque l'unic que em de fer és rebovinar.

(primer es veu l'stop-motion amb sentit normal i una veu en of diu tot això, però al dir "rebovinar" Es rebovina l'stop motion, girant'ho així de sentit)

Sigues viviendo con los milímetros que te quedan
Andando sólo sobre unos pies... que ya no te llevan
No sigas viendo sólo el final de las calles viejas
Que los principios suelen estar donde tú los dejas

(un tros d'una cançó; del grup Maldita Nerea)

Projecte Guarderia

Projecte guarderia

Expliquem un conte?

Per:

Irene Ferioli
Anna Albaladejo
Helena Hernandez
1rB

En el nostre projecte ens interessa molt col·laborar amb els nens.
Volem utilitzar les desigualtats racials com a punt de partida i tema central,
ja que a Granollers hi ha bastants nens i nenes immigrants. Ells són les
generacions futures, i les que poden acabar amb el racisme i les desigualtats.

Una de les activitats que proposem és explicar un conte (potser acompanyat amb
titelles) sobre el tema que tractem.

El conte s'ha d'acabar de determinar, però tractarà sobre un noi que arriba del Sàhara i ve a Catalunya. Un cop aquí ell anirà a la guarderia i coneixerà a molts nens nous però ell veurà que són diferents, que no tenen la pell fosca com la te ell.

La finalitat del conte és que entenguin el missatge per captar el significat
de la activitat següent:
tenim la intenció de fer dos taques de pintura al terra una blanca i l'altra
negra, separades per mig metre de distància, i que els nens ho barregin com
vulguin fins a fusionar els dos colors.

Duració: 15-20 minuts per grup aproximadament.
Materials necessaris: ½ litre de pintura negra i ½ litre de pintura blanca.
Preu: 15- 20 euros en total aproximadament.
El nostre projecte no va ser acceptat, i jo hem vaig dedicar a fer fotografies, moltes de les quals han estat penjades en els aparadors del comerç d'adalt. Hem va agradar molt, tant com a nivell artístic i personal.

John Cage

John Cage (Los Àngeles, 1912 - Nova York, 1992) Compositor nord-americà. Tambien poeta i assagista, se li situa dintre del corrent avantguardista nord-americana de la segona meitat del segle XX, influent tant en les tendències experimentals contemporànies d'Estats Units com de Hispanoamérica. John Cage va desenvolupar molt aviat una tranquil·la però tenaç voluntat d'experimentació aplicada, en particular, a la música, però en un camp més ampli d'exploració sobre el llenguatge. Va ser fonamental la seva experiència d'aprenentatge amb A. Schönberg, que ho va convertir de seguida en un compositor radical, inventor d'una música viscuda com "agregació de sons" i, per tant, també de "silencis", definits com "sons inaudibles".

L'adopció del silenci com part integrant de la partitura musical -és cèlebre en aquest aspecte el seu 4'33'' (1952), que deixa penetrar en els seus 4 minuts i 33 segons de silenci els sons ambientals- va consagrar ja en la seva època a Cage a l'avantguarda musical.

Més enllà de l'objecte

Introducció

Més enllà de l'objecte ofereix una mirada a l'art català de començaments de la segona meitat del segle XX. Així, es mostren algunes de les manifestacions artístiques de la segona meitat dels seixanta i els primers anys dels setanta. La mostra inclou tant pintures, com escultures o fotografies.
Les obres i el material documental corresponen a una trentena d'artistes, Joan Brossa, Raimon Camprubí, Leandre Cristòfol, Joan Escribà, Ángel Ferrant, Joaquim Llucià, Antoni Mercader, Josep M. Mestres Quadreny, Miralda, Muntades, Josep Ponsatí, Pere Portabella, Joaquim Prats, Carles Pujol, Joan Rabascall, Àngels Ribé, Bener Rossell, Carlos Santos, Dorothée Selz, Francesc Torres, Moisès Villèlia, Jaume Xifra.

Obra

• Reliquaire Blanc, Jaume Xifra, 1970.


• Materials; bosses transparents de plàstic amb sucre, espelmes i plomes.
  
• Aquesta obra està feta després de la celebració un Juny del 70 a Verderone, del cerimonial "La fête en blanc", i Jaume Xifra vol immortalitzar aquell moment amb aquesta obra. Reliquaire Blanc forma part de la sèrie dels Reliquaires et objets rituels, 1969-1970.Què és un reliquaire? "Reliquaire"(en Francès), vol dir Reliquiari, i què és un reliquiari? És una capsa, estoig, on es conserva una relíquia o relíquies. Per tant Jaume Xifra guarda petites coses d'aquella festa com una relíquia, perquè vol immortalitzar aquell moment.


• És un Din-a3, més o menys, amb 4 objectes principals, tots ells dins de bosses de plàstic. Com a principal trobem un fragmente del cartell de la celebració on es pot llegir fàcilment; " Fête en Blanc, Verderone Juin de 1970". A sota hi han tres bosses la primera conté sucre, la segona espelmes i un ploma i len a tercera plomes. Tot amb un halo blanc.


• Opinió personal: Va se una de les obre que em va cridar més l'atenció ja que era d'un dels artístes de "catalans a París". També perquè està relacionat amb un document visual on es veuen imatges de la Fête en Blanc. La idea aquesta de els Reliquaires és fascinant ja què cada una d'aquestes obres immortalitzen algun moment important per Jaume Xifra, és una cosa més sentimental, més profunda.

Mirosław Bałka

Miroslaw Balka, amb al seva obre "How it is"

(Imatge de google)

Miroslaw Balka, (1958) és un famòs pintor i escultor contemporani.

Balka va nèixer a Varsovia, Polonia en el 1958. Actualment viu i treballa entre Warsaw i Otwock.

La última obra de l'artista polonès Miroslaw Balka és una creació per a la serie Unilever que, cada any, transforma el gegantesc espai d'accés a la galeria britànica i ho converteix en una experiència diferent, i gratuïta, per als seus visitants.

El seu treball "How it is" (Com és) tracta de un contenidor de 13 metres d'alt, 10 d'ample i 30 de llarg que ocupa ja la sala de turbines de la Tate Modern de Londres.

Balka ha acudit amb la seva obra a algunes de les més destacades cites de l'art mundial. La seva creació combina instal·lacions, amb escultura i vídeo; i explora passatges de la seva memòria personal combinats amb la memòria col·lectiva. L'interès per la memòria històrica i per la Història del seu país li ha dut a tractar el tema del catolicisme en moltes de les seves obres.

DESTINO WOODSTOCK

Sinopsis

Aquesta comèdia està protagonitzada per Demetri Martin com Elliot, un jove que va tenir un important paper involuntari perquè el Festival de Música i Art de Woodstock de 1969 fora un esdeveniment històric. El negoci familiar, "El Monaco", un motel cutre situat en els muntis Catskills que els seus autoritaris pares, Jake i Sonia Teichberg, estan aconseguint enfonsar. En l'estiu de 1969, Elliot no té més remei que deixar Nova York i tornar al poble per a intentar salvar el motel. S'assabenta que l'Ajuntament del proper poble de Wallkill ha retirat el permís per a un festival de música, i flama al productor Michael Lang, de Woodstock Ventures, per a convèncer als promotors que poden quedar-se en el motel familiar. Els organitzadors de Woodstock no triguen a envair El Monaco para organitzar l'arribada del mig milió de persones que acudiria a les terres de Yasgur para participar en "els tres dies de pau i música en White Lake". Elliot participarà de tot cor en una experiència que va canviar la seva vida, va definir a tota una generació. Des de llavors la cultura popular mai va tornar a ser la mateixa

Més informació sobre el festival de Woodstock

El festival té el nom de Woodstock perquè inicialment estava programat que tinguera lloc en un lloc del poble de
Woodstock, en Ulster Country; l'oposició local quasi aconseguix que se suspenguera l'esdeveniment, però Sam Yasgur va convéncer son pare Max Yasgur per a acollir al concert en els terrenys de la família, localitzats en Sullivan County.
Van ocórrer tres morts en el festival de Woodstock: una deguda a una sobredosi de heroïna, una altra després d'una ruptura d' apèndix i una última per un accident amb un tractor.
També van ocórrer dos naixements no confirmats en el festival

Jordi Pericot, 20 anys d'art cinètic (1964-1984)

Museu de Granollers, Dijous 12 de novembre.
Aquesta exposició repassa la trajectòria artística durant el període 1964-1984 de Jordi Pericot, un dels màxims representants de l'art cinètic a Catalunya.

Bibliografia

Jordi Pericot (el Masnou, 1931) és un dels grans artistes del país i un dels masnovins més universals. La seva acció pedagògica i universitària s'ha centrat en els camps de la comunicació audiovisual, social i el disseny, primer com a director de l'escola Elisava, i després com a catedràtic de les universitats de Barcelona i Pompeu Fabra. La seva producció artística s'ha centrat, sobretot, entorn de l'art cinètic. És també un investigador reconegut i membre de la Reial Acadèmia de Santa Isabel de Hungría, de Sevilla. Recentment ha rebut la Medalla d'Or del Mèrit Cultural, concedida per l'Ajuntament de Barcelona.

-L'any 1958 va decidir marxar del país. Se'n va anar a França, tot un símbol de la llibertat i el progrés, que no tenia res a veure amb l'Espanya franquista. A París, hi va passar vuit anys, del 1960 al 1968.
-En tornar de França, va mantenir una destacada activitat cultural. Va crear el grup MENTE (Mostra Espanyola de Noves Tendències Estètiques),
ntrodueix els conceptes que havia conreat a París en la creació artística participativa i no comercial.
-L'any 1972, representa Espanya a la Biennal de Venècia i és conegut pel seu treball innovador en el camp del cinetisme.

Opinió personal

Sense dubte la exposició que més m'ha agradat fins ara, això de l'art cinètic m'ha impressionat força, però les obres com la de MeRdA
són les que més m'han agradat ja que és Pop-Art i a mi especialment m'encanta.

MeRdA. 1984. Pintura sobre fusta

(150 x 150 cm)

Pep Duran "Ímbric"

Pep Duran (Vilanova i la Geltrú, 1955 )

Biografia.

Com a escenògraf ha participat en moltes produccions teatrals i cinematogràfiques des del 1977. L’any següent realitzà la seva primera exposició a Barcelona, i des d’aquest moment la seva trajectòria artística se centra en el camp objectual i actualment en la instal·lació. Al llarg de la seva trajectòria artística, Duran ha anat en ampliant el seu camp de treball i de mica ha “arquitecturitzat” l’escultura transformant-la en instal·lació fins a arribar a un punt de simbiosi on les escultures són arquitectures “esculturitzades”. Això es produeix sobretot a les arquitectures efímeres, aquelles que comporten una major relació amb la realitat i amb l’escena convulsa del subjecte. Les seves obres es troben en col·leccions privades i públiques, com a Metrònom, a la Col· lecció Testimoni de "La Caixa", al Fons d’Art de la Generalitat i al Museu de Granollers entre altres.

29 d’Octubre.

Varem anar a veure una exposició de Pep Duran al museu Arxiu Tomas Balvey de Cardedeu. El nom de l'exposició és ''Ímbric''. Perquè és emmetxar cosses, com dos mons el seu i el dels germans Castells. I mitjançant una línia que passava per tots els quadres, lligar tota la exposició,fen-ne d'ella una instal·lació. La exposició es va fer segons la sala de museu que ell tenia, la exposició s'ha anat muntant amb materials re utilitzats de escenografies, altes exposicions.. Apart de la seva exposició, hi havia una part dedicada als Germans Castells, segons Pep, són els creadors de somnis,referint-se a que ells al muntar escenografies fan realitat els somnis.

Opinió personal.

De les dues exposicions que em vist de moment,aquesta és la que m'ha agradat més, ja que l'he trobat molt fàcil d'entendre. Pel que fa a les obres m'han cridat molt l'atenció aquest collage entre fotografies i els materials re utilitzats.

CARTOGRAFIES DEL NO-LLOC

Cartografies del no-lloc.

Comissariat de Laura Plana Garcia.

Miquel Garcia,
Daniel Jacoby,
Tjasa Kancler,
Perla Montelongo,
Robin Rimbaud i
Katarina Matiasek,
Rotorrr (Vahida Ramujkic i Laia Sadurní)

Presenta una selecció d'artistes catalans i internacionals. És una exposició d'art i noves tecnologies, presenta un paisatge contemporani.
"No-lloc" defineix espais de consum i circulació, zones neutres que funcionen com a llocs de trànsit.

Daniel Jacoby

Introdueix la idea de l’estructura arbre i les seves característiques de simplicitat, és un intent de concentrar totes les dades de l’univers en un sol arbre, amb l’univers com arrel. L’arbre és creat amb aplicació Java i és obert a participació.


Miquel Garcia

Desenvolupa el seu projecte a partit de la seva metodologia d'anàlisi i recerca a l'antropologia i sociologia cercant un sistema de representació basat en vídeos, mapes, il·lustracions, dibuixos i gràfiques.. Investiga i informa sobre el comportament rebut d’aquelles persones desplaçades, exiliades o refugiades en països d’arreu del món., a partir d'entrevistes i enregistrament de vídeo.

Tjasa Kancler

planteja un model específic de comunicació i visualització de la informació. Posa èmfasis en la planificació de l’escut antimíssils a Europa de l’Est, el sistema nord-americà dissenyat per la protecció contra els míssils balístics llançats des dels anomenats rogue states, com Iran o Corea del Nord.

Perla Montelongo

És realitza a partir d’un procés de transformació d’un espai en imatge fotogràfica. La informació adquirida servirà per reconstruir i recobrir l’espai amb noves imatges impreses en codi ascii, qüestionant els processos de reproducció del que entenem com realitat.

Katarina Matiasek i Robin Rimbaud

La directora de cine Katarina Matiasek i el músic Robin Rimbaud qüestionen processos de traducció de la imatge en so a partir del moviment i mostra les imatges d’una illa anónima presa desde l’avió, a partir d’aquella disciplina que pot denominar-se fotografia aéria.


Rotorrr Laia Sadurni i Vahida Ramujkic.

Han desenvolupat una sèrie de projectes i accions basades en la cartografia, tradueixen, organitzen i visualitzen la informació i el material adquirit sobre el lloc per ser posteriorment experimentat, consultat o modificat per l’usuari.

Opinió personal

Sincerament no em va acabar de fer el pes, costava entendre-ho i menys si no t'ho explicaven gaire. Però l'art contemporani costa d'entendre-ho i tampoc pretenc entendreu tot a la perfecció tot just començar. Però la idea em fascina, això de jugar amb les noves tecnologies crec que és una bona idea.