dilluns, 18 d’octubre del 2010

comparació dels dos anàlisis


En el primer cas, de la revista Vogue dirigia a l'àmbit femení, apareixen els colors en una gamma d'ocres, castanys i daurats. En canvi, en el segon cas, analitzem la revista Esquire, una revista masculina, on utilitza la gamma B/N incloent també l'escala de grisos.
Però en els dos exemples la forma és rectangular, i la capçalera té una grandària superior a la resta.

En el cas1(Vogue) utilitza una composició bàsica; capçalera a la part superior, sota d'aquest el títol/substítol, i desprès a la part esquerra els diferents articles i a la dreta l'imatge.

D'altra banda, el cas2 (Esquire) aprofita la mateixa imatge, per fer una composició diferent, més minimalista però a l'hora original. A la part superior trobem la capçalera, sota d'aquesta i en el centre els articles però amb una forma semicircular que encaixa perfectament amb l'imatge.

Pel que fa a la llum, en el cas1 està dirigida desde la part inferior esquera, i en el cas2 des de la part superior, en els dos casos es pots saber per la utilització de colors més foscos o bé, més clars per recrear aquest efecte.

En el ritme, trobem més equilibri i harmonia en el cas2, la revista Esquire, ja què és més ordenat i amb les idees ben clares, en canvi, en el cas1 trobem tot molt ple, podríem parlar doncs de horrorbaqüi.

I per acabar, el recorregut visual és diferent;
- cas1--> La vista guia al títol que és el primer element de major pes i grandària, desprès a la imatge. Per després recórrer els altres textos passant de nou per la fotografia.

- cas2-->La vista guia a la fotografia què és el primer element de major pes i grandària, desprès cap el títol. Per després recórrer els altres textos que estan sobre de la imatge


dimecres, 13 d’octubre del 2010

Análisis de portades de revista


Color/BN: És en color.

Funió: Informar, i donar consells sobre moda i tendències.

Forma de la imatge i composició: El format i la composició tenen forma rectangular. A la capçalera la part superior podem veure el nóm de la revista, que en aquest cas és "VOGUE".

Després, en el substítul" Fashion&Fantasy, Kate Moss in Dior couture i al costat esquerra, els articles que aquesta ven, i a la dreta l'imatge de Kate Moss.

Tipografia: Pel que fa a la tipografia trobem diverses tipografies que combinen entre elles, a més amb la cursiva, i la negreta per destacar el més important.

Color: Els colors són plans i amb una gamma de ocres, castanyers i daurats. Això fa que hi hagi una harmonia en tot el fotomontage.

La llum: Està dirigida des de la part inferior-esquerra de la imatge. La utilització de colors més foscos recrea aquest efecte.

Proporció: Les dues grandàries de tipografia i subjectes no són proporcionals entre si.

Perspectiva: es crea certa profunditat amb les ombres però al no existir fons queda bastant reduïda.

Ritme: la tipografia marca cert ritme en usar-se diversos grups o frases de forma seguida i regular encara que s'acaba a l'esquerra de la pàgina en aparèixer l'imatge. Esta bastant ple i desordenat.


Recorregut visual: La vista guia al títol que és el primer element de major pes i grandària, desprès a la imatge. Per després recórrer els altres textos passant de nou per la fotografia.


**********************************************************************************




Color/BN: És en B/N

Funció: Informar sobre l'actualitat, moda i etc.Però en aquest cas és una revista masculina.

Forma de la imatge i composició: El format i la composició tenen forma rectangular. A la capçalera la part superior podem veure el nóm de la revista, que en aquest cas és "ESQUIRE". En aquets cas no trobem substítul.

Després, ens venen els articles d'una forma cemicircular i al centre. Sota d'aquests, l'imatge de Woody Allen, ja que lla amjoria dels articles parlem sobre ell.

Tipografia: Pel que fa a la tipografia trobem diverses tipografies que combinen entre elles, juguen amb el tamany i amb la negreta. Sota i en el centre trobem la imatge.

Color:Els colors són l'escala de grisos, inlcuint-hi el blanc i el negre. Amb el fons en positiu.

La llum: Està dirigida des de la part superior. La utilització de colors més clars, com el blanc, recrea aquest efecte.

Proporció: Les dues grandàries de tipografia i subjectes són proporcionals entre si.

Ritme: la tipografia marca cert ritme en usar-se diversos grups o frases de forma seguida i regular encara que s'acaba a la part central de la portada, on sota d'aquesta, trobem l'imatge. Però com la tipografia es cemicircular encaixa amb la fotografia, donant així un equilibri en tot el fotomontatge.


Recorregut visual: La vista guia a la fotografia què és el primer element de major pes i grandària, desprès cap el títol. Per després recórrer els altres textos que estan sobre de la imatge


dimecres, 6 d’octubre del 2010

Anàlisis del logo Bellera Arts

El logo per la associació BELLERA ARTS, combina el negatiu amb el blau del logo del institut Celestí Bellera, perquè així es familiaritza amb el centre educatiu.

Les mides son de 1cm x 1cm, està format per dos parts claus; la tipografia a la iconografia, que es troben una sobre de l'altre donant-li aixi una harmonia que és troba en el centre.

Pel que fa a la tipografia és Margal ja que ha de ser entenedora i llegible en unes dimensions tan petites i trobem la paraula escrita B ART, que aprofita la "B" del logo Celestí Bellera sota d'aquest trobem la iconografia que són 4 branques am forma de tronc que pugen des de avall fins al centre.Aquestes 4 branques representen les diferents branques de la associació artística arts bellera; La música, Audiovisuals, teatre i arts plàstiques.