Introducció
Més enllà de l'objecte ofereix una mirada a l'art català de començaments de la segona meitat del segle XX. Així, es mostren algunes de les manifestacions artístiques de la segona meitat dels seixanta i els primers anys dels setanta. La mostra inclou tant pintures, com escultures o fotografies.
Les obres i el material documental corresponen a una trentena d'artistes, Joan Brossa, Raimon Camprubí, Leandre Cristòfol, Joan Escribà, Ángel Ferrant, Joaquim Llucià, Antoni Mercader, Josep M. Mestres Quadreny, Miralda, Muntades, Josep Ponsatí, Pere Portabella, Joaquim Prats, Carles Pujol, Joan Rabascall, Àngels Ribé, Bener Rossell, Carlos Santos, Dorothée Selz, Francesc Torres, Moisès Villèlia, Jaume Xifra.
Obra
- Reliquaire Blanc, Jaume Xifra, 1970.
- Materials; bosses transparents de plàstic amb sucre, espelmes i plomes.
- Aquesta obra està feta després de la celebració un Juny del 70 a Verderone, del cerimonial "La fête en blanc", i Jaume Xifra vol immortalitzar aquell moment amb aquesta obra. Reliquaire Blanc forma part de la sèrie dels Reliquaires et objets rituels, 1969-1970.Què és un reliquaire? "Reliquaire"(en Francès), vol dir Reliquiari, i què és un reliquiari? És una capsa, estoig, on es conserva una relíquia o relíquies. Per tant Jaume Xifra guarda petites coses d'aquella festa com una relíquia, perquè vol immortalitzar aquell moment.
- És un Din-a3, més o menys, amb 4 objectes principals, tots ells dins de bosses de plàstic. Com a principal trobem un fragmente del cartell de la celebració on es pot llegir fàcilment; " Fête en Blanc, Verderone Juin de 1970". A sota hi han tres bosses la primera conté sucre, la segona espelmes i un ploma i len a tercera plomes. Tot amb un halo blanc.
- Opinió personal: Va se una de les obre que em va cridar més l'atenció ja que era d'un dels artístes de "catalans a París". També perquè està relacionat amb un document visual on es veuen imatges de la Fête en Blanc. La idea aquesta de els Reliquaires és fascinant ja què cada una d'aquestes obres immortalitzen algun moment important per Jaume Xifra, és una cosa més sentimental, més profunda.
