dilluns, 29 de novembre del 2010

MARISCAL


Biografia

Javier Errant Mariscal (València, febrer de 1950) és un reconegut dissenyador industrial. Des de 1970 viu i treballa a Barcelona.Mariscal sempre explica històries, treballi en la disciplina que treballi. Són històries recognoscibles, episodis narratius i en clau poètica, moltes vegades quotidians i gairebé sempre amb un punt de rebel·lia i de provocació. Després del seu gest ingenu sempre hi ha una intenció provocadora, que connecta amb la gent, comunica i transmet. El seu llenguatge és sintètic, de pocs traços i molta expressivitat. La seva bona mala memòria reinventa, una vegada i una altra el quotidià, ho esmicola i ho torna a reconstruir fins a mostrar només l'essència.



Al 1979 va dissenyar el logotip de BAR CEL ONA, cosa que li va atribuir molta popularitat. (imatge A)

1992 el seu disseny de Cobi va guanyar com a mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona.

(imatge B)

Al 1989 va crear l'estudi Mariscal i treballa amb altres dissenyadors i arquitectes.

Al 1995 va guanyar Twipsy la mascota de la Expo 2000 de Hanóver.

( Imatge A)

(Imatge B)

(Imatge C)



Ana Maria Maiolino


Tot i que no en va formar part, Maiolino va participar durant la dècada del 1960, juntament amb Hélio Oiticica i Lydia Clark, en algunes exposicions i activitats del moviment neoconcret, que defensava la recuperació del cos i la subjectivitat en l'art.

En el 1967, l'artista va formar part de l'exposició Nova Objectividade Brasilera, que va ser exposada al museu de Arte Moderna de Rio de Janeiro, i que reunia diferents vessants de les avantguardes nacionals.

L'obra

La retrospectiva d'Ana Maria en la Fundació Tàpies -la primera en el context europeu- no ens parla d'una gran artista, però sí d'una veu necessària, llavors en els seixanta, quan formava part de la configuració de la nova avantguarda brasilera, i avui com una força obstinada i elèctrica, específicament moderna, mai amb la pretensió de col·locar a l'espectador en un espai segur, sinó d'inquietar la seva mirada a través d'uns treballs d'orgànica vitalitat, armats de buits, despullats de pors

L'obra de Maiolino pasa de manifest una preocupació pel cos i el llenguatge, entesos com a elements moduladors de la subjectivitat i de la dimensió social de l'individu. L'artista s'intesa per
la relació entre allò que entra i surt del cos, el que hi ha fora i dins, l'excrement i l'aliment

Examen de sel·lectivitat de disseny

Feu l’exercici 1 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), de la qual heu de resoldre els exercicis
corresponents (2 i 3).


EXERCICI 1
[2 punts]

Llegiu atentament el text següent sobre la història del disseny nord-americà:

A partir dels anys trenta del segle XX la paraula aerodinàmica va passar de ser
un vocable destinat a anomenar una ciència a ser l’expressió comuna d’un estil que
va arribar a identificar-se amb tot el que era modern. En el sentit popular, el mot
aerodinàmic esdevingué sinònim de modern, i això dóna una idea de la importància
i de l’abast del fenomen que envairia el mercat mundial fins més enllà dels anys
cinquanta. Qualsevol cosa que tingués unes línies gràcils i corbes era qualificada
d’«aerodinàmica», encara que no hagués de solcar els aires, tant si es tractava d’una
torradora, com d’una cuina, o d’una planxa.
Isabel CAMPI. Iniciació a la història del disseny industrial. Barcelona: Edicions 62, 1994

-Observeu els objectes de les imatges A i B i contesteu les preguntes següents:



— A partir de quins aspectes formals es pot justificar que tots dos objectes perta -
nyen a la línia aerodinàmica?

Principalment ho podem justificar a partir de les linies gràcils i les corbes que presenten els dos objectes.

— Quina diferència hi ha entre un objecte i l’altre en relació amb el que explica el
text?
L'obejecte A és considerat aerodinàmic i fa aquesta funció, en canvi, l'objecte B te un disserny aerodinàmic però no fa cap funció, solament es per estètica.


OPCIÓ A


EXERCICI 2
[2 punts]

Expliqueu l’inconvenient principal d’aquest objecte d’ús domèstic (imatge C) i proposeu la manera de millorar-lo.


L'inconvenient principal és que has de ficar els dos peus, lla qual cosa t'obliga a estar sempre assegut ja sigui al sofà o la cadira i això t'impedeix el moviment..
La manera de millorar-ho seria dividir-ho per la meitat ia ixií convertir-lo en individuals per permetre el moviment de les cames i a més a més també col·locar-li velcro o bé nunes cremaleres per així poder juntar i separar els dos peus.


Exercici 3
[6 punts]

Redisseny d’un embalatge

En la imatge D es mostra un model de joguina de peces de plàstic per a muntar que
es va comercialitzar durant la segona meitat del segle XX. Aquest tipus de joguina anava
embalat en un sobre de paper imprès en color (imatge E).

Redissenyeu un embalatge nou per a comercialitzar la joguina que faci 80 mm
d’amplària, 100 mm d’alçària i 8 mm de gruix, de manera que pugui anar penjat i es
pugui vendre en una gran superfície.
Per al nou embalatge podeu fer servir cartó i qualsevol tipus de plàstic transparent
(rígid o flexible). El nombre de tintes és lliure.
El nou disseny ha d’incloure la marca (Monta/Plex, que es mostra en la imatge F) i
el codi de barres.


Utilitzeu el quadern de respostes obert per a aconseguir el format DIN A3 de la
doble plana, de manera que entregueu:
— Un DIN A3 amb esbossos, esquemes i un text en què expliqueu detalladament
el procés que heu seguit.
— Un DIN A3 amb la proposta definitiva en forma d’esbós avançat i el dibuix dels
detalls necessaris perquè es comprengui globalment.

(QUADERN)

Fotografies (II)

3) Tres fotografies amb fiferent punt de vista, sense variar la col·locació dels objectes

Objectiu: 28
Diafragma: 5.6
Velocitat d’obturació: 1/50
Punt de vista: Picat











Objectiu: 28
Diafragma: 5.6
Velocitat d’obturació: 1/50
Punt de vista: Normal











Objectiu: 28
Diafragma: 5.6
Velocitat d’obturació: 1/50
Punt de vista: Molt picat














4) tres fotografies variant la distància focal, sense variar la col·locació dels objectes i la posició de la càmera.

Objectiu: 30
Diafragma: 5.6
Velocitat d’obturació: 1/50












Objectiu: 70
Diafragma: 5.6
Velocitat d’obturació: 1/50












Objectiu: 150
Diafragma: 5.6
Velocitat d’obturació: 1/50

dimecres, 24 de novembre del 2010

FOTOGRAFIES ( I )

1) tres fotografies amb el mateix enquadrament però amb tres diafragmes diferents, sense variar la velocitat d’obturació.


Objectiu: 40

Diafragma: 13

Velocitat d’obturació: 1/50








Objectiu: 40

Diafragma: 4.0

Velocitat d’obturació: 1/50









Objectiu: 40

Diafragma: 7.1

Velocitat d’obturació: 1/50
************************************************************************************

2) Tres fotografies d’objectes amb moviment amb diferents velocitats d’obturació.

Objectiu: 40

Diafragma: 5.6

Velocitat d’obturació: 1/10









Objectiu: 40

Diafragma: 5.6

Velocitat d’obturació: 1/200









Objectiu: 40
Diafragma: 5.6

Velocitat d’obturació: 1’’







CARTELL FINAL nou9


CARTELL PAS A PAS

Per fer el cartell e fet el següent:

1. He escanejat una prova de textura de paper i pintura de diversos colors.
















2. Amb el photoshop le retocat i enfosquit.













3. He escanejat un dibuix que he fet jo de tres reis mags.














4. Amb el photoshop le pasat a positiu.














5. He fet una foto a una estrella de cartó i le retallat amb el photoshop i el mateix amb una fotografia del món d'un atlas.







6. He realitzat el fotomontatge amb el photoshop.









dilluns, 8 de novembre del 2010

Anàlisis del cartell del 9 nou

DADES GENERALS

Títol: Fotomontatge "Nadal El 9 nou"

Autor: Helena Hernandez Lopez

Año: 2009.

PARAMETRES TÈCNICS

B/N/Color: Color

Format: 21 X 24.5

Funció: Informar, i també fa funció decorativa.

NIVELL MORFOLÒGIC

Forma de la imatge: La imatge està formada pels reis mags. Sobre aquest apareix un estel de la qual pengen els reis. Això sobre un fons que recrea l'univers, mitjançant una pràctica de textura amb paper i pintures amb una gamma de colors frets, com el blau, el blanc i el violeta. I en la part inferior esquerra la bola del món.

Color: Predomina el color blau amb certs matisos. Crida l'atenció la silueta dels reis mags que aquesta en color balnc per contrastar sobre el fons .

Llum: Malgrat tractar-se d'un fotomontatge realitzat a partir de dues fotos diferents, un dibuix, i una làmina amb textures i pintures, la llum procedeix de dreta a esquerra.

Tipografia: -------

NIVELL COMPOSITIU

Perspectiva-profunditat: A priori no existeix perspectiva en la imatge però existeixen tres plànols, el fons que ho componen la textura amb colors blaus, després la bola del món i en primer plànol l'estel amb els 3 reis mags.

Ritme: En la Distribució de pesos, La imatge està perfectament equilibrada, l'estavella i els reis estan perfectament centrats, i on el món es troba baix d'aquests amb una petita desviació cap a l'esquerra. Els reis mags i l'estel, estan col·locats en el centre de la composició d'una manera estrategica per destacar sobre el fons.

Recorregut visual: En primer lloc veiem els reis mags i l'estel en el centre de la imatge, ressaltant amb el color blanc, després el fons compost pel la bola del món, i per ultimo el fons blau fosc.

dilluns, 18 d’octubre del 2010

comparació dels dos anàlisis


En el primer cas, de la revista Vogue dirigia a l'àmbit femení, apareixen els colors en una gamma d'ocres, castanys i daurats. En canvi, en el segon cas, analitzem la revista Esquire, una revista masculina, on utilitza la gamma B/N incloent també l'escala de grisos.
Però en els dos exemples la forma és rectangular, i la capçalera té una grandària superior a la resta.

En el cas1(Vogue) utilitza una composició bàsica; capçalera a la part superior, sota d'aquest el títol/substítol, i desprès a la part esquerra els diferents articles i a la dreta l'imatge.

D'altra banda, el cas2 (Esquire) aprofita la mateixa imatge, per fer una composició diferent, més minimalista però a l'hora original. A la part superior trobem la capçalera, sota d'aquesta i en el centre els articles però amb una forma semicircular que encaixa perfectament amb l'imatge.

Pel que fa a la llum, en el cas1 està dirigida desde la part inferior esquera, i en el cas2 des de la part superior, en els dos casos es pots saber per la utilització de colors més foscos o bé, més clars per recrear aquest efecte.

En el ritme, trobem més equilibri i harmonia en el cas2, la revista Esquire, ja què és més ordenat i amb les idees ben clares, en canvi, en el cas1 trobem tot molt ple, podríem parlar doncs de horrorbaqüi.

I per acabar, el recorregut visual és diferent;
- cas1--> La vista guia al títol que és el primer element de major pes i grandària, desprès a la imatge. Per després recórrer els altres textos passant de nou per la fotografia.

- cas2-->La vista guia a la fotografia què és el primer element de major pes i grandària, desprès cap el títol. Per després recórrer els altres textos que estan sobre de la imatge


dimecres, 13 d’octubre del 2010

Análisis de portades de revista


Color/BN: És en color.

Funió: Informar, i donar consells sobre moda i tendències.

Forma de la imatge i composició: El format i la composició tenen forma rectangular. A la capçalera la part superior podem veure el nóm de la revista, que en aquest cas és "VOGUE".

Després, en el substítul" Fashion&Fantasy, Kate Moss in Dior couture i al costat esquerra, els articles que aquesta ven, i a la dreta l'imatge de Kate Moss.

Tipografia: Pel que fa a la tipografia trobem diverses tipografies que combinen entre elles, a més amb la cursiva, i la negreta per destacar el més important.

Color: Els colors són plans i amb una gamma de ocres, castanyers i daurats. Això fa que hi hagi una harmonia en tot el fotomontage.

La llum: Està dirigida des de la part inferior-esquerra de la imatge. La utilització de colors més foscos recrea aquest efecte.

Proporció: Les dues grandàries de tipografia i subjectes no són proporcionals entre si.

Perspectiva: es crea certa profunditat amb les ombres però al no existir fons queda bastant reduïda.

Ritme: la tipografia marca cert ritme en usar-se diversos grups o frases de forma seguida i regular encara que s'acaba a l'esquerra de la pàgina en aparèixer l'imatge. Esta bastant ple i desordenat.


Recorregut visual: La vista guia al títol que és el primer element de major pes i grandària, desprès a la imatge. Per després recórrer els altres textos passant de nou per la fotografia.


**********************************************************************************




Color/BN: És en B/N

Funció: Informar sobre l'actualitat, moda i etc.Però en aquest cas és una revista masculina.

Forma de la imatge i composició: El format i la composició tenen forma rectangular. A la capçalera la part superior podem veure el nóm de la revista, que en aquest cas és "ESQUIRE". En aquets cas no trobem substítul.

Després, ens venen els articles d'una forma cemicircular i al centre. Sota d'aquests, l'imatge de Woody Allen, ja que lla amjoria dels articles parlem sobre ell.

Tipografia: Pel que fa a la tipografia trobem diverses tipografies que combinen entre elles, juguen amb el tamany i amb la negreta. Sota i en el centre trobem la imatge.

Color:Els colors són l'escala de grisos, inlcuint-hi el blanc i el negre. Amb el fons en positiu.

La llum: Està dirigida des de la part superior. La utilització de colors més clars, com el blanc, recrea aquest efecte.

Proporció: Les dues grandàries de tipografia i subjectes són proporcionals entre si.

Ritme: la tipografia marca cert ritme en usar-se diversos grups o frases de forma seguida i regular encara que s'acaba a la part central de la portada, on sota d'aquesta, trobem l'imatge. Però com la tipografia es cemicircular encaixa amb la fotografia, donant així un equilibri en tot el fotomontatge.


Recorregut visual: La vista guia a la fotografia què és el primer element de major pes i grandària, desprès cap el títol. Per després recórrer els altres textos que estan sobre de la imatge


dimecres, 6 d’octubre del 2010

Anàlisis del logo Bellera Arts

El logo per la associació BELLERA ARTS, combina el negatiu amb el blau del logo del institut Celestí Bellera, perquè així es familiaritza amb el centre educatiu.

Les mides son de 1cm x 1cm, està format per dos parts claus; la tipografia a la iconografia, que es troben una sobre de l'altre donant-li aixi una harmonia que és troba en el centre.

Pel que fa a la tipografia és Margal ja que ha de ser entenedora i llegible en unes dimensions tan petites i trobem la paraula escrita B ART, que aprofita la "B" del logo Celestí Bellera sota d'aquest trobem la iconografia que són 4 branques am forma de tronc que pugen des de avall fins al centre.Aquestes 4 branques representen les diferents branques de la associació artística arts bellera; La música, Audiovisuals, teatre i arts plàstiques.


dijous, 30 de setembre del 2010

BLOW UP

REPART


-Director: M. Antonioni
-Fotografía: Carlo di Palma
-Montatge: Frank Clarke .
-Escenografía: Asheton Gorton .
-Música: Herbie Hancock . (Cançó: “Stroll On” The Yardbirds )
-Intèrprets: David Hemmings (Thomas), Vanessa Redgrave (Jane), Sarah Miles (Patricia), Peter -Bowles (Ron), Verushka, Jill Kennington, Peggy Moffit, Jane Birkin, Rosaleen Murray, Ann Norman
-Producció: Carlo Ponti para MGM (Gran Bretaña).
-Duració: 110 minutos

La historia de Blow up va sorgir d'un relat de Julio Cortázar," las balas del diablo", d'ell Antoni va agafar l'idea: un fotografs professional descobreix al revelar i ampliar un carret de fotografies,alguna cosa que ha simple vista no va ser capaç de veure. Llavors amplia les imatges i això es el que es denomina "blow up".
En el final de la pel·licula, el protagonista apareix en un fons tot verd, de gespa, despres de anar a buscar una pilota de tenis imaginaria que havien llençat fora de la pista, uns mimos.
La pel·licula es dificil d'entendre i sense gaire sentit en moltes de les actuacions que realitzen els actors.


COMENTARI ESCRIT SOBRE LA PEL·LÍCULA


1.Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?


La pel·licula de Brow Up tracta principalment sobre la fotografia, sent el protagonista un fotograf professional. També misteri, que es genera quant realitzauna mena de investigacions mitjançant les fotografies que ell mateix pren i finalment descobreix que s'havia produït un assesinat.


3.En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organització temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Iconnu i del muntage d'aquesta pel·lícula? Què et sorpren? Què t'interesa d'aquest aspecte? Per que creus que l'autor ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?



Tota la pel·lícula transcorre en un dia i des de principi a final amb llum solar

4. Que destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?


La major part de la pel·lícula la càmara està fixa, utilitzant el plà general i l'americà.
Falten plans més detallats.

5. Que podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? són importants els sorolls?


En la pel·lícula la banda sonora es gairebé inexistent, es dona més importancia a la veu dels protagonistes, els sorrolls etc.

6.Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.


El moment en que el fotograf fa la sesió de fotos a un grup de noies i s'enfada perque no fan el que ell demana i se'n va i diu que s'estiguin quietes sense parlar tota l'estona,i ella marxa. També m'ha semblat interesant el moment en que el protagonista es fixa en la fotografia que va fer a aquella parella i veu alguna cosa que li crida l'atenció i comença a ampliar la imatge cada vegada més i a analitzar-la fins que veu que el que apareix al fons, tumbat al terra, és el cadàver d'un home.

8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula?I del títol?

En ambdos apareixen els mims, significat de que si no veus el que pasa és innexistent igual que ell, que com no te proves de l'assesinat llavorens no existeix. Pel que fa al títil blow up significa ampliar l'imatge cosa que trobo molt encertat com a títol.

9.Creus encertada la manera com Hanekeb ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?

Si que és encertat, a més la vissió que li dona a la ciutat el moviment contemporàni tant la roba, deocració etc.. és bastant adequat.


10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.


El protagonista treballa amb la seva càmera mostrant professionalitat, fa moltes fotografies i seguides en poc temps, demostrant la seva traça. També hi ha moments en que es veu com li ve la inspiració i comença a correr d'un costat a un altre, a moure coses, a canviar escenaris, fer a les noies models que posin rapidament... és interessant.

dilluns, 27 de setembre del 2010

Logo Bellera Arts (Definitiu)









mides 1x1





Logo Bellera arts

































































divendres, 30 d’abril del 2010

Planeta Bellera

Shoefiti

Per; Dana Musso i Helena Hernàndez

En el nostre projecte no hi haurà una cap de grup, ja que som un grup molt reduït.
Com podriem resumir el nostre projecte?
La frase sintètica que creiem idonia pel shoefiti és:

Art o llegenda cada sabata deixa empremta, i té la
seva pròpia història, i les nostres no seran menys..

INTRODUCCIÓ

Les grans ciutats no es queden curtes amb llegendes urbanes i expressió artístiques. Lo últim és el Shoefiti, joc de paraules en anglès de shoe(sabata) i graffiti. Consisteix en adornar els carrers amb calçat de tota mena penjat en els cables telefònics o de la llum.
Són moltes les llegendes que s'han explicat sobre aquest fenomen, però realment poc se sap sobre el seu origen o la seva raó de ser. En les pistes de bàsquet era habitual jugar-se les sabatilles en un u contra un i penjar bé alt les del perdedor en un acte de humiliació. Hi ha qui assegura que les sabatilles penjades són un codi entre bandes urbanes, ja sigui per a marcar el seu territori, per a honrar algun company mort o, simplement per a assenyalar on es pot aconseguir droga. Uns altres ho atribuïxen a una broma adolescent per a anunciar a tot el veïnat que algú ha perdut la virginitat. També, la versió més comú és la qual ho atribuïx als estudiants d'institut que les llencen als cables per a celebrar el dia de la seva graduació. Sigui com sigui, aquest fenomen conegut com Shoefiti s'esta estenent per tot el món i ens demostra que les sabatilles que calcem poden ser art.

PER QUÈ AQUEST PROJECTE ?

Aquest projecte ens va semblar interessant perquè és un art del que se n’ha parlat poc, tan com per mitjans de comunicació o la societat en general. Perquè esta mal vist però actualment en molts països és considera art de carrer juntament amb el graffiti.

DESENVOLUPAMENT

El lloc on és realitzarà el projecte serà fora del recinte de la Roca Umbert, és farà pels carrers de les ciutats, però quedarà immortalitzat fotogràficament i també s’enregistrarà el soroll del lloc on s’hauran llençat les sabates, és a dir, el soroll de la ciutat. Per tal de traslladar a l’espectador a les situacions viscudes amb l’ajuda de les fotografies. _Amb això volem aconseguir no només exposar fotografies, la visió sinó que també l’ambient el soroll de caos de les grans ciutats.

L’exposició dintre de l’espai d’arts;
Dintre de la sala, l’obra ocuparà des de la primera columna a la segona, és necessari aquest lloc perquè les columnes imiten als pals elèctrics, desprès nosaltres penjarem cable que vagi d’una columna a l’altre i allà estaran les fotografies penjades.

Pel que fa al temps, l’obra s’anirà fent mica en mica, tindrà un seguit de processos, s’aniran penjant fotografies a mesura que s’hagin fet.

Esboç

INTERVENCIONS

Hi hauran 12 intervencions, és a dir 12 parells de sabatilles seran penjades en els cables elèctrics. Cada intervenció serà realitzada en un lloc diferent de la resta, el que implica que també hi hauran 12 sons o registres diferents. Finalment l’última intervenció serà la nostre, és a dir, practicarem el shoefiti amb les nostres pròpies bambes dintre la sala de l’espai d’art de la Roca Umbert.


Cada sabata, tindrà un toc diferent a la resta, estaran pintades amb diferents tècniques, aprofitant el que hem après a les classes de tècniques d’expressió grafico-plàstiques. Totes les tècniques estaran pintades amb colors primaris, colors bàsics, per així crida més l’atenció del públic, és a dir dels vianants.


TASQUES DE CADA MEMBRE DEL GRUP


Pel que fa a les tasques del projecte, com som dos, tan l’una com l’altre farem tot, perquè per una sola persona és massa.

LISTA DE MATERIAL

- 15 metres de cable gruixut ( 2 centímetres de diàmetre, aproximadament )
- 6 cartons ploma mida din-A3
- 1 paquet de pinces de fusta d’estendre la roba
- 10 parells de sabates, de tota mena i mides possibles. (poden ser de segona mà)
- Pintura plàstica (verd, vermell, blau i groc)
- Loop per enregistrar el soroll del carrer.
- Cascos o auriculars
- 12 imatges impreses mida din-A3
- 6 imatges impreses mida estàndard (10x15)








Planeta Bellera

Finalment, el meu projecte Shoefiti, juntament amb la Dana, s'ha modificat una mica però segueix tenin la mateixa finalitat.

Aquí deixo un àlbum amb imatges sobre el Shoefiti, perquè tingueu una idea del què és.Sius lau qui tingui sabates que ja no utilitza, velles trencades etc... tan com petites o grans i vulgui col·laborar amb el nostre projecte que ens les faci arribar. Gràcies :)

Aquí el link;
http://www.flickr.com/photos/33868550@N07/sets/72157613419332220/

dimarts, 13 d’abril del 2010

Miroslaw Balka


Miroslaw Balka, amb al seva obre "How it is"
(Imatge de google)

Miroslaw Balka, (1958) és un famòs pintor i escultor contemporani.
Balka va nèixer a Varsovia, Polonia en el 1958.

El seu treball "How it is" (Com és) tracta de un contenidor de 13 metres d'alt, 10 d'ample i 30 de llarg que ocupa ja la sala de turbines de la Tate Modern de Londres.

Balka ha acudit amb la seva obra a algunes de les més destacades cites de l'art mundial. La seva creació combina instal·lacions, amb escultura i vídeo; i explora passatges de la seva memòria personal combinats amb la memòria col·lectiva. L'interès per la memòria històrica i per la Història del seu país li ha dut a tractar el tema del catolicisme en moltes de les seves obres.

Christian Boltanski

A la dreta:
Christian Boltanski: Das ungeordnete Leben von Maxim Vallentin, 2005. Installationsansicht.


Christian Boltanski (París, 6 de setembre de 1944)

És un artista francès. Boltanski és fotògraf, escultor i cineasta, conegut principalment per les seves instal·lacions.

De formació autodidacta, va començar a pintar als 14 anys. Entre 1969 i 1971 va començar a reconstruir la seva infància a partir de fotografies. La seva obra està marcada per una intencionalitat d'arxiu i memòria que va més enllà de l'explícitament present. Les robes usades en les seves instal·lacions i les fotografies dels quals ja no estan són recurrents en la seva obra com marca de l'absent.

El francès considera que les coses ja no són estables, així que l'Art ha de fer-se càrrec d'aquesta nova situació i limitar-se a «proposar». Potser parafrasejant sense voler-lo a Picasso, Boltanski reformula el «jo no busco, trobada»

Annette Messager


Annette Messager és una artista francès que va néixer el 1943.

Ella és coneguda principalment per la seva tasca d'instal lació que sovint incorpora fotografies, gravats i dibuixos, i diversos materials.
A més, és la parella de l'artista Christian Boltanski.

El seu art representant una mescla de la realitat quotidiana i la fantasia, i des dels seus inicis (la dècada de 1970) Està vinculada amb l'art feminista.

Influïda pel surrealisme d'André Breton i el feminisme en el context dels anys 70. Explora paral.lelament l'ambivalència de la infància, l'informe màgic del món, el fantasmal i el fantàstic, mantenint la proximitat amb l'art popular.

Thomas Hirschhorn










Thomas Hirschhorn
La Sèrie des Antalgiques (Upfen), 2005
Obra sobre paper
31 1 / 4 x 33 polzades; 79,4 x 83,8 cm titulat al dors




Thomas Hirschhorn,( Nascut a Berna, 16 de maig de 1957) és un artista suís.

Des de finals dels 80, Thomas es centra en la creació d'escultures fetes a mà. Dissenya la utilització de materials de la vida quotidiana com ara residus de paper, paper d'alumini, de cartró.
Les seves escultures són sovint "monuments" a la gent que admira.


El treball de Thomas Hirschhorn és travessat per les preguntes, les contradiccions i escàndols que s'estan cremant en la societat contemporània, marcada per la globalització. L'artista està fent campanya per una major justícia i igualtat.


Personalment aquest artista que no coneixia, m'ha agradat molt, és més del meu estil.

Cindy Sherman


Cindy Sherman (nascuda el 19 de gener 1954) és una fotògrafa nord-americàna i director de cinema d'Office Killer, més conegut pels seus retrats conceptual. Sherman Actualment viu i treballa a Nova York.

Sherman es autocrea en les seves obres, utilitza l'art no per a revelar el veritable jo de l'artista, sinó per a evidenciar com el jo és una construcció imaginària.

El seu treball és sovint en blanc i negre i, sovint representa la dona fer les coses mundanes, sinó en un pal de llum moderna.
El seu treball sembla estar utilitzant la dècada dels 40 i 50 pel lícules de Hollywood com era d'inspiració.

Per això la seva obra sempre sembla a una sensació de glamour Dur a dones i l'orgull, i és per això que les seves imatges s'han tornat tan populars.

Primera visió Grup col.laboratiu

Grup col·laboratiu
Berta, Irene, Anna i Helena (jo)

Berta i Irene;
Roba empresona. (La roba lliga la roba a la persona) STOP-MOTION

Anna;
(complexes amb el cos) FOTOGRAFIES



Helena(jo); Shofiti Totes les sabatilles deixen empremta i tenen la seva pròpia història.
( shoefiti-> sabatilles penjades en els cables elèctrics) PERFORMANCE+FOTOGRAFIES

diumenge, 11 d’abril del 2010

Superlative Praxis

Superlative Praxis, d'Oriol Vilanova.

L'artista reflexiona sobre el valor que la societat dóna a l’èxit i al fracàs, i utilitza el fenomen del rècord com a exemple de la caducitat i de l’especialització portada a l’absurd.


Vilanova ha recopilat els 55 volums del llibre Guinness dels rècords mundials, que es publiquen des l’any 1955. Altres elements formals distribuïts en l’espai d’exposició, són una petita mostra d’antigues postals del segle XIX en les quals s’exhibien rareses i casos extraordinaris, la reescriptura, en superlatiu, del llibre La risa de Henri Bergson, (La gran risa) i un text del crític d’art Thomas Boutoux escrit per a l’ocasió.


Personalment trobo que és una idea original, el fet ja de recopilat els 55 volums, però també la sala quedaba massa buida.


dimarts, 6 d’abril del 2010

Projecte Roba

SHOEFITI

Hi ha tantes versions com par de sabatilles hi ha. Art o llegenda cada sabata deixa hulla i té la seva historia, i el meu par no serà menys.Per tant finalment crec que el meu projecte tractara de shoefiti.

Què és?

Les grans ciutats no es queden curtes amb llegendes urbanes i expressió artístiques. Lo últim és el Shoefiti, joc de paraules en anglès de shoe(sabata) i graffiti. Consisteix en adornar els carrers amb calçat de tota mena penjat en els cables telefònics o de la llum.

Són moltes les llegendes que s'han explicat sobre aquest fenomen, però realment poc se sap sobre el seu origen o la seva raó de ser. En les pistes de bàsquet era habitual jugar-se les sabatilles en un u contra un i penjar bé alt les del perdedor en un acte de humiliació. Hi ha qui assegura que les sabatilles penjades són un codi entre bandes urbanes, ja sigui per a marcar el seu territori, per a honrar algun company mort o, simplement per a assenyalar on es pot aconseguir droga. Uns altres ho atribuïxen a una broma adolescent per a anunciar a tot el veïnat que algú ha perdut la virginitat. També, la versió més comú és la qual ho atribuïx als estudiants d'institut que les llencen als cables per a celebrar el dia de la seva graduació. Sigui com sigui, aquest fenomen conegut com Shoefiti s'esta estenent per tot el món i ens demostra que les sabatilles que calcem poden ser art.

dijous, 25 de març del 2010

Fira de Sant Ponç


Mel, fruites confitades, iogurt, formatges, plantes medicinals: són tot un regal els sabors i olors de la Fira de Sant Ponç..



Cànoves i Samalús
XX aniversari 8 i 9 de Maig.

Cartell Sant Jordi