divendres, 30 d’abril del 2010

Planeta Bellera

Shoefiti

Per; Dana Musso i Helena Hernàndez

En el nostre projecte no hi haurà una cap de grup, ja que som un grup molt reduït.
Com podriem resumir el nostre projecte?
La frase sintètica que creiem idonia pel shoefiti és:

Art o llegenda cada sabata deixa empremta, i té la
seva pròpia història, i les nostres no seran menys..

INTRODUCCIÓ

Les grans ciutats no es queden curtes amb llegendes urbanes i expressió artístiques. Lo últim és el Shoefiti, joc de paraules en anglès de shoe(sabata) i graffiti. Consisteix en adornar els carrers amb calçat de tota mena penjat en els cables telefònics o de la llum.
Són moltes les llegendes que s'han explicat sobre aquest fenomen, però realment poc se sap sobre el seu origen o la seva raó de ser. En les pistes de bàsquet era habitual jugar-se les sabatilles en un u contra un i penjar bé alt les del perdedor en un acte de humiliació. Hi ha qui assegura que les sabatilles penjades són un codi entre bandes urbanes, ja sigui per a marcar el seu territori, per a honrar algun company mort o, simplement per a assenyalar on es pot aconseguir droga. Uns altres ho atribuïxen a una broma adolescent per a anunciar a tot el veïnat que algú ha perdut la virginitat. També, la versió més comú és la qual ho atribuïx als estudiants d'institut que les llencen als cables per a celebrar el dia de la seva graduació. Sigui com sigui, aquest fenomen conegut com Shoefiti s'esta estenent per tot el món i ens demostra que les sabatilles que calcem poden ser art.

PER QUÈ AQUEST PROJECTE ?

Aquest projecte ens va semblar interessant perquè és un art del que se n’ha parlat poc, tan com per mitjans de comunicació o la societat en general. Perquè esta mal vist però actualment en molts països és considera art de carrer juntament amb el graffiti.

DESENVOLUPAMENT

El lloc on és realitzarà el projecte serà fora del recinte de la Roca Umbert, és farà pels carrers de les ciutats, però quedarà immortalitzat fotogràficament i també s’enregistrarà el soroll del lloc on s’hauran llençat les sabates, és a dir, el soroll de la ciutat. Per tal de traslladar a l’espectador a les situacions viscudes amb l’ajuda de les fotografies. _Amb això volem aconseguir no només exposar fotografies, la visió sinó que també l’ambient el soroll de caos de les grans ciutats.

L’exposició dintre de l’espai d’arts;
Dintre de la sala, l’obra ocuparà des de la primera columna a la segona, és necessari aquest lloc perquè les columnes imiten als pals elèctrics, desprès nosaltres penjarem cable que vagi d’una columna a l’altre i allà estaran les fotografies penjades.

Pel que fa al temps, l’obra s’anirà fent mica en mica, tindrà un seguit de processos, s’aniran penjant fotografies a mesura que s’hagin fet.

Esboç

INTERVENCIONS

Hi hauran 12 intervencions, és a dir 12 parells de sabatilles seran penjades en els cables elèctrics. Cada intervenció serà realitzada en un lloc diferent de la resta, el que implica que també hi hauran 12 sons o registres diferents. Finalment l’última intervenció serà la nostre, és a dir, practicarem el shoefiti amb les nostres pròpies bambes dintre la sala de l’espai d’art de la Roca Umbert.


Cada sabata, tindrà un toc diferent a la resta, estaran pintades amb diferents tècniques, aprofitant el que hem après a les classes de tècniques d’expressió grafico-plàstiques. Totes les tècniques estaran pintades amb colors primaris, colors bàsics, per així crida més l’atenció del públic, és a dir dels vianants.


TASQUES DE CADA MEMBRE DEL GRUP


Pel que fa a les tasques del projecte, com som dos, tan l’una com l’altre farem tot, perquè per una sola persona és massa.

LISTA DE MATERIAL

- 15 metres de cable gruixut ( 2 centímetres de diàmetre, aproximadament )
- 6 cartons ploma mida din-A3
- 1 paquet de pinces de fusta d’estendre la roba
- 10 parells de sabates, de tota mena i mides possibles. (poden ser de segona mà)
- Pintura plàstica (verd, vermell, blau i groc)
- Loop per enregistrar el soroll del carrer.
- Cascos o auriculars
- 12 imatges impreses mida din-A3
- 6 imatges impreses mida estàndard (10x15)








Planeta Bellera

Finalment, el meu projecte Shoefiti, juntament amb la Dana, s'ha modificat una mica però segueix tenin la mateixa finalitat.

Aquí deixo un àlbum amb imatges sobre el Shoefiti, perquè tingueu una idea del què és.Sius lau qui tingui sabates que ja no utilitza, velles trencades etc... tan com petites o grans i vulgui col·laborar amb el nostre projecte que ens les faci arribar. Gràcies :)

Aquí el link;
http://www.flickr.com/photos/33868550@N07/sets/72157613419332220/

dimarts, 13 d’abril del 2010

Miroslaw Balka


Miroslaw Balka, amb al seva obre "How it is"
(Imatge de google)

Miroslaw Balka, (1958) és un famòs pintor i escultor contemporani.
Balka va nèixer a Varsovia, Polonia en el 1958.

El seu treball "How it is" (Com és) tracta de un contenidor de 13 metres d'alt, 10 d'ample i 30 de llarg que ocupa ja la sala de turbines de la Tate Modern de Londres.

Balka ha acudit amb la seva obra a algunes de les més destacades cites de l'art mundial. La seva creació combina instal·lacions, amb escultura i vídeo; i explora passatges de la seva memòria personal combinats amb la memòria col·lectiva. L'interès per la memòria històrica i per la Història del seu país li ha dut a tractar el tema del catolicisme en moltes de les seves obres.

Christian Boltanski

A la dreta:
Christian Boltanski: Das ungeordnete Leben von Maxim Vallentin, 2005. Installationsansicht.


Christian Boltanski (París, 6 de setembre de 1944)

És un artista francès. Boltanski és fotògraf, escultor i cineasta, conegut principalment per les seves instal·lacions.

De formació autodidacta, va començar a pintar als 14 anys. Entre 1969 i 1971 va començar a reconstruir la seva infància a partir de fotografies. La seva obra està marcada per una intencionalitat d'arxiu i memòria que va més enllà de l'explícitament present. Les robes usades en les seves instal·lacions i les fotografies dels quals ja no estan són recurrents en la seva obra com marca de l'absent.

El francès considera que les coses ja no són estables, així que l'Art ha de fer-se càrrec d'aquesta nova situació i limitar-se a «proposar». Potser parafrasejant sense voler-lo a Picasso, Boltanski reformula el «jo no busco, trobada»

Annette Messager


Annette Messager és una artista francès que va néixer el 1943.

Ella és coneguda principalment per la seva tasca d'instal lació que sovint incorpora fotografies, gravats i dibuixos, i diversos materials.
A més, és la parella de l'artista Christian Boltanski.

El seu art representant una mescla de la realitat quotidiana i la fantasia, i des dels seus inicis (la dècada de 1970) Està vinculada amb l'art feminista.

Influïda pel surrealisme d'André Breton i el feminisme en el context dels anys 70. Explora paral.lelament l'ambivalència de la infància, l'informe màgic del món, el fantasmal i el fantàstic, mantenint la proximitat amb l'art popular.

Thomas Hirschhorn










Thomas Hirschhorn
La Sèrie des Antalgiques (Upfen), 2005
Obra sobre paper
31 1 / 4 x 33 polzades; 79,4 x 83,8 cm titulat al dors




Thomas Hirschhorn,( Nascut a Berna, 16 de maig de 1957) és un artista suís.

Des de finals dels 80, Thomas es centra en la creació d'escultures fetes a mà. Dissenya la utilització de materials de la vida quotidiana com ara residus de paper, paper d'alumini, de cartró.
Les seves escultures són sovint "monuments" a la gent que admira.


El treball de Thomas Hirschhorn és travessat per les preguntes, les contradiccions i escàndols que s'estan cremant en la societat contemporània, marcada per la globalització. L'artista està fent campanya per una major justícia i igualtat.


Personalment aquest artista que no coneixia, m'ha agradat molt, és més del meu estil.

Cindy Sherman


Cindy Sherman (nascuda el 19 de gener 1954) és una fotògrafa nord-americàna i director de cinema d'Office Killer, més conegut pels seus retrats conceptual. Sherman Actualment viu i treballa a Nova York.

Sherman es autocrea en les seves obres, utilitza l'art no per a revelar el veritable jo de l'artista, sinó per a evidenciar com el jo és una construcció imaginària.

El seu treball és sovint en blanc i negre i, sovint representa la dona fer les coses mundanes, sinó en un pal de llum moderna.
El seu treball sembla estar utilitzant la dècada dels 40 i 50 pel lícules de Hollywood com era d'inspiració.

Per això la seva obra sempre sembla a una sensació de glamour Dur a dones i l'orgull, i és per això que les seves imatges s'han tornat tan populars.

Primera visió Grup col.laboratiu

Grup col·laboratiu
Berta, Irene, Anna i Helena (jo)

Berta i Irene;
Roba empresona. (La roba lliga la roba a la persona) STOP-MOTION

Anna;
(complexes amb el cos) FOTOGRAFIES



Helena(jo); Shofiti Totes les sabatilles deixen empremta i tenen la seva pròpia història.
( shoefiti-> sabatilles penjades en els cables elèctrics) PERFORMANCE+FOTOGRAFIES

diumenge, 11 d’abril del 2010

Superlative Praxis

Superlative Praxis, d'Oriol Vilanova.

L'artista reflexiona sobre el valor que la societat dóna a l’èxit i al fracàs, i utilitza el fenomen del rècord com a exemple de la caducitat i de l’especialització portada a l’absurd.


Vilanova ha recopilat els 55 volums del llibre Guinness dels rècords mundials, que es publiquen des l’any 1955. Altres elements formals distribuïts en l’espai d’exposició, són una petita mostra d’antigues postals del segle XIX en les quals s’exhibien rareses i casos extraordinaris, la reescriptura, en superlatiu, del llibre La risa de Henri Bergson, (La gran risa) i un text del crític d’art Thomas Boutoux escrit per a l’ocasió.


Personalment trobo que és una idea original, el fet ja de recopilat els 55 volums, però també la sala quedaba massa buida.


dimarts, 6 d’abril del 2010

Projecte Roba

SHOEFITI

Hi ha tantes versions com par de sabatilles hi ha. Art o llegenda cada sabata deixa hulla i té la seva historia, i el meu par no serà menys.Per tant finalment crec que el meu projecte tractara de shoefiti.

Què és?

Les grans ciutats no es queden curtes amb llegendes urbanes i expressió artístiques. Lo últim és el Shoefiti, joc de paraules en anglès de shoe(sabata) i graffiti. Consisteix en adornar els carrers amb calçat de tota mena penjat en els cables telefònics o de la llum.

Són moltes les llegendes que s'han explicat sobre aquest fenomen, però realment poc se sap sobre el seu origen o la seva raó de ser. En les pistes de bàsquet era habitual jugar-se les sabatilles en un u contra un i penjar bé alt les del perdedor en un acte de humiliació. Hi ha qui assegura que les sabatilles penjades són un codi entre bandes urbanes, ja sigui per a marcar el seu territori, per a honrar algun company mort o, simplement per a assenyalar on es pot aconseguir droga. Uns altres ho atribuïxen a una broma adolescent per a anunciar a tot el veïnat que algú ha perdut la virginitat. També, la versió més comú és la qual ho atribuïx als estudiants d'institut que les llencen als cables per a celebrar el dia de la seva graduació. Sigui com sigui, aquest fenomen conegut com Shoefiti s'esta estenent per tot el món i ens demostra que les sabatilles que calcem poden ser art.