"¡AY, QUE CORTO!"

DIMECRES 16 de MARÇ

Varem anar al Cinema Alexandra i vam veure "¡AY, QUE CORTO!" un programa amb els vuit millors curts de la darrera edició de Curt Ficcions.

A continuació us deixo amb les breus sinopsis dels vuit curmetratges premiats de l'última edició del festival Curt de ficcions.

1. CURTMETRATGE: La historia de siempre, de José Luis Montesinos.: Bastian Films. Barcelona, 2009. 11’.
Sinopsi: Un home fa tot el que està a les seves mans per recuperar la seva dona i així resoldre la seva crisi.

2. CURTMETRATGE: Serendipia, de María Sanz Esteve, Dunes Films S.L. Fuerteventura, 2009. 9’.
Sinopsi: Una nena camina per un desert immens. Ariiba a la botiga i tornar pot ser una bendició o un malson. A vegades, només depen de la perspectiva de cadascú.

3. CURTMETRATGE: Amona Putz, de Telmo Esnal. Txintxua Films. Pasaia, 2009. 9’.
Sinopsi: A vegades, els matrimonis que tenen fills petits troben en falta a l'àvia... però només algunes vegades.

4. CURTMETRATGE: Estar aquí, de Silvia González Laá. Corte y confección de películas, Barcelona, 2010.
Sinopsi: SofIa torna a casa després de passar una temporada en un centre de desintoxicació. Durant aquest temps, la seva mare ha cuidat a la seva filla.

5. CURTMETRATGE: El mueble de las fotos, de Giovanni Maccelli. Zampano. Madrid, 2009. 2’10’’.
Sinopsi: El moble de les fotos del saló és l'aparador de la meva familia. Estem tots, menys...

6. CURTMETRATGE: Padre modelo, de Alejandro Marzoa. Barcelona, 2009. 12’.
Sinopsi: No hi ha res més bonic que el teu pare vagi a buscar-te al sortir de l'escola... Això si el teu pare fos un pare normal i tu no fosis el marginat de la classe.

7. CURTMETRATGE: Tosferina, de Álvaro Alonso. Letra M Producciones S.L. Sevilla, 2009. 9’.
Sinopsi: Espanya, 1949. Antoñito, un nen de 6 anys, té tosferina.

8. CURTMETRATGE: La dama y la muerte, de Javier Recio Gracia. Kandor Moon. Granada, 2009. 8’26’’. Animación
Sinopsi: Una tendre vella viu sola a la seva granja, esperant l'arribada de la seva mort per poder reetrobar-se amb el seu difunt marit

Comentari personal.

La sortida em va semblar molt adient, ja que el cinema en si hem fascina, la qualitat dles treballs realitzats era d'un cert nivell. Si que té raó el títol, "¡AY, QUE CORTO!" Perque va ser una bona estona i es va passar el temps volant. Felicitar desde aquí, als dos curtmetrates que em van agradar més La historia de siempre, de José Luis Montesinos i també El mueble de las fotos, de Giovanni Maccelli, que reflexa com avui endia molta gent no accepta les relacions homosexuals, tot i que siguin persones que t'estimes.

Aquí us deixo el video " EL MUEBLE DE LAS FOTOS"