Superlative Praxis

Superlative Praxis, d'Oriol Vilanova.

L'artista reflexiona sobre el valor que la societat dóna a l’èxit i al fracàs, i utilitza el fenomen del rècord com a exemple de la caducitat i de l’especialització portada a l’absurd.

Vilanova ha recopilat els 55 volums del llibre Guinness dels rècords mundials, que es publiquen des l’any 1955. Altres elements formals distribuïts en l’espai d’exposició, són una petita mostra d’antigues postals del segle XIX en les quals s’exhibien rareses i casos extraordinaris, la reescriptura, en superlatiu, del llibre La risa de Henri Bergson, (La gran risa) i un text del crític d’art Thomas Boutoux escrit per a l’ocasió.

Personalment trobo que és una idea original, el fet ja de recopilat els 55 volums, però també la sala quedaba massa buida.