dilluns, 18 d’octubre del 2010

comparació dels dos anàlisis


En el primer cas, de la revista Vogue dirigia a l'àmbit femení, apareixen els colors en una gamma d'ocres, castanys i daurats. En canvi, en el segon cas, analitzem la revista Esquire, una revista masculina, on utilitza la gamma B/N incloent també l'escala de grisos.
Però en els dos exemples la forma és rectangular, i la capçalera té una grandària superior a la resta.

En el cas1(Vogue) utilitza una composició bàsica; capçalera a la part superior, sota d'aquest el títol/substítol, i desprès a la part esquerra els diferents articles i a la dreta l'imatge.

D'altra banda, el cas2 (Esquire) aprofita la mateixa imatge, per fer una composició diferent, més minimalista però a l'hora original. A la part superior trobem la capçalera, sota d'aquesta i en el centre els articles però amb una forma semicircular que encaixa perfectament amb l'imatge.

Pel que fa a la llum, en el cas1 està dirigida desde la part inferior esquera, i en el cas2 des de la part superior, en els dos casos es pots saber per la utilització de colors més foscos o bé, més clars per recrear aquest efecte.

En el ritme, trobem més equilibri i harmonia en el cas2, la revista Esquire, ja què és més ordenat i amb les idees ben clares, en canvi, en el cas1 trobem tot molt ple, podríem parlar doncs de horrorbaqüi.

I per acabar, el recorregut visual és diferent;
- cas1--> La vista guia al títol que és el primer element de major pes i grandària, desprès a la imatge. Per després recórrer els altres textos passant de nou per la fotografia.

- cas2-->La vista guia a la fotografia què és el primer element de major pes i grandària, desprès cap el títol. Per després recórrer els altres textos que estan sobre de la imatge


dimecres, 13 d’octubre del 2010

Análisis de portades de revista


Color/BN: És en color.

Funió: Informar, i donar consells sobre moda i tendències.

Forma de la imatge i composició: El format i la composició tenen forma rectangular. A la capçalera la part superior podem veure el nóm de la revista, que en aquest cas és "VOGUE".

Després, en el substítul" Fashion&Fantasy, Kate Moss in Dior couture i al costat esquerra, els articles que aquesta ven, i a la dreta l'imatge de Kate Moss.

Tipografia: Pel que fa a la tipografia trobem diverses tipografies que combinen entre elles, a més amb la cursiva, i la negreta per destacar el més important.

Color: Els colors són plans i amb una gamma de ocres, castanyers i daurats. Això fa que hi hagi una harmonia en tot el fotomontage.

La llum: Està dirigida des de la part inferior-esquerra de la imatge. La utilització de colors més foscos recrea aquest efecte.

Proporció: Les dues grandàries de tipografia i subjectes no són proporcionals entre si.

Perspectiva: es crea certa profunditat amb les ombres però al no existir fons queda bastant reduïda.

Ritme: la tipografia marca cert ritme en usar-se diversos grups o frases de forma seguida i regular encara que s'acaba a l'esquerra de la pàgina en aparèixer l'imatge. Esta bastant ple i desordenat.


Recorregut visual: La vista guia al títol que és el primer element de major pes i grandària, desprès a la imatge. Per després recórrer els altres textos passant de nou per la fotografia.


**********************************************************************************




Color/BN: És en B/N

Funció: Informar sobre l'actualitat, moda i etc.Però en aquest cas és una revista masculina.

Forma de la imatge i composició: El format i la composició tenen forma rectangular. A la capçalera la part superior podem veure el nóm de la revista, que en aquest cas és "ESQUIRE". En aquets cas no trobem substítul.

Després, ens venen els articles d'una forma cemicircular i al centre. Sota d'aquests, l'imatge de Woody Allen, ja que lla amjoria dels articles parlem sobre ell.

Tipografia: Pel que fa a la tipografia trobem diverses tipografies que combinen entre elles, juguen amb el tamany i amb la negreta. Sota i en el centre trobem la imatge.

Color:Els colors són l'escala de grisos, inlcuint-hi el blanc i el negre. Amb el fons en positiu.

La llum: Està dirigida des de la part superior. La utilització de colors més clars, com el blanc, recrea aquest efecte.

Proporció: Les dues grandàries de tipografia i subjectes són proporcionals entre si.

Ritme: la tipografia marca cert ritme en usar-se diversos grups o frases de forma seguida i regular encara que s'acaba a la part central de la portada, on sota d'aquesta, trobem l'imatge. Però com la tipografia es cemicircular encaixa amb la fotografia, donant així un equilibri en tot el fotomontatge.


Recorregut visual: La vista guia a la fotografia què és el primer element de major pes i grandària, desprès cap el títol. Per després recórrer els altres textos que estan sobre de la imatge


dimecres, 6 d’octubre del 2010

Anàlisis del logo Bellera Arts

El logo per la associació BELLERA ARTS, combina el negatiu amb el blau del logo del institut Celestí Bellera, perquè així es familiaritza amb el centre educatiu.

Les mides son de 1cm x 1cm, està format per dos parts claus; la tipografia a la iconografia, que es troben una sobre de l'altre donant-li aixi una harmonia que és troba en el centre.

Pel que fa a la tipografia és Margal ja que ha de ser entenedora i llegible en unes dimensions tan petites i trobem la paraula escrita B ART, que aprofita la "B" del logo Celestí Bellera sota d'aquest trobem la iconografia que són 4 branques am forma de tronc que pugen des de avall fins al centre.Aquestes 4 branques representen les diferents branques de la associació artística arts bellera; La música, Audiovisuals, teatre i arts plàstiques.


dijous, 30 de setembre del 2010

BLOW UP

REPART


-Director: M. Antonioni
-Fotografía: Carlo di Palma
-Montatge: Frank Clarke .
-Escenografía: Asheton Gorton .
-Música: Herbie Hancock . (Cançó: “Stroll On” The Yardbirds )
-Intèrprets: David Hemmings (Thomas), Vanessa Redgrave (Jane), Sarah Miles (Patricia), Peter -Bowles (Ron), Verushka, Jill Kennington, Peggy Moffit, Jane Birkin, Rosaleen Murray, Ann Norman
-Producció: Carlo Ponti para MGM (Gran Bretaña).
-Duració: 110 minutos

La historia de Blow up va sorgir d'un relat de Julio Cortázar," las balas del diablo", d'ell Antoni va agafar l'idea: un fotografs professional descobreix al revelar i ampliar un carret de fotografies,alguna cosa que ha simple vista no va ser capaç de veure. Llavors amplia les imatges i això es el que es denomina "blow up".
En el final de la pel·licula, el protagonista apareix en un fons tot verd, de gespa, despres de anar a buscar una pilota de tenis imaginaria que havien llençat fora de la pista, uns mimos.
La pel·licula es dificil d'entendre i sense gaire sentit en moltes de les actuacions que realitzen els actors.


COMENTARI ESCRIT SOBRE LA PEL·LÍCULA


1.Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?


La pel·licula de Brow Up tracta principalment sobre la fotografia, sent el protagonista un fotograf professional. També misteri, que es genera quant realitzauna mena de investigacions mitjançant les fotografies que ell mateix pren i finalment descobreix que s'havia produït un assesinat.


3.En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organització temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Iconnu i del muntage d'aquesta pel·lícula? Què et sorpren? Què t'interesa d'aquest aspecte? Per que creus que l'autor ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?



Tota la pel·lícula transcorre en un dia i des de principi a final amb llum solar

4. Que destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?


La major part de la pel·lícula la càmara està fixa, utilitzant el plà general i l'americà.
Falten plans més detallats.

5. Que podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? són importants els sorolls?


En la pel·lícula la banda sonora es gairebé inexistent, es dona més importancia a la veu dels protagonistes, els sorrolls etc.

6.Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.


El moment en que el fotograf fa la sesió de fotos a un grup de noies i s'enfada perque no fan el que ell demana i se'n va i diu que s'estiguin quietes sense parlar tota l'estona,i ella marxa. També m'ha semblat interesant el moment en que el protagonista es fixa en la fotografia que va fer a aquella parella i veu alguna cosa que li crida l'atenció i comença a ampliar la imatge cada vegada més i a analitzar-la fins que veu que el que apareix al fons, tumbat al terra, és el cadàver d'un home.

8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula?I del títol?

En ambdos apareixen els mims, significat de que si no veus el que pasa és innexistent igual que ell, que com no te proves de l'assesinat llavorens no existeix. Pel que fa al títil blow up significa ampliar l'imatge cosa que trobo molt encertat com a títol.

9.Creus encertada la manera com Hanekeb ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?

Si que és encertat, a més la vissió que li dona a la ciutat el moviment contemporàni tant la roba, deocració etc.. és bastant adequat.


10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.


El protagonista treballa amb la seva càmera mostrant professionalitat, fa moltes fotografies i seguides en poc temps, demostrant la seva traça. També hi ha moments en que es veu com li ve la inspiració i comença a correr d'un costat a un altre, a moure coses, a canviar escenaris, fer a les noies models que posin rapidament... és interessant.

dilluns, 27 de setembre del 2010

Logo Bellera Arts (Definitiu)









mides 1x1





Logo Bellera arts

































































divendres, 30 d’abril del 2010

Planeta Bellera

Shoefiti

Per; Dana Musso i Helena Hernàndez

En el nostre projecte no hi haurà una cap de grup, ja que som un grup molt reduït.
Com podriem resumir el nostre projecte?
La frase sintètica que creiem idonia pel shoefiti és:

Art o llegenda cada sabata deixa empremta, i té la
seva pròpia història, i les nostres no seran menys..

INTRODUCCIÓ

Les grans ciutats no es queden curtes amb llegendes urbanes i expressió artístiques. Lo últim és el Shoefiti, joc de paraules en anglès de shoe(sabata) i graffiti. Consisteix en adornar els carrers amb calçat de tota mena penjat en els cables telefònics o de la llum.
Són moltes les llegendes que s'han explicat sobre aquest fenomen, però realment poc se sap sobre el seu origen o la seva raó de ser. En les pistes de bàsquet era habitual jugar-se les sabatilles en un u contra un i penjar bé alt les del perdedor en un acte de humiliació. Hi ha qui assegura que les sabatilles penjades són un codi entre bandes urbanes, ja sigui per a marcar el seu territori, per a honrar algun company mort o, simplement per a assenyalar on es pot aconseguir droga. Uns altres ho atribuïxen a una broma adolescent per a anunciar a tot el veïnat que algú ha perdut la virginitat. També, la versió més comú és la qual ho atribuïx als estudiants d'institut que les llencen als cables per a celebrar el dia de la seva graduació. Sigui com sigui, aquest fenomen conegut com Shoefiti s'esta estenent per tot el món i ens demostra que les sabatilles que calcem poden ser art.

PER QUÈ AQUEST PROJECTE ?

Aquest projecte ens va semblar interessant perquè és un art del que se n’ha parlat poc, tan com per mitjans de comunicació o la societat en general. Perquè esta mal vist però actualment en molts països és considera art de carrer juntament amb el graffiti.

DESENVOLUPAMENT

El lloc on és realitzarà el projecte serà fora del recinte de la Roca Umbert, és farà pels carrers de les ciutats, però quedarà immortalitzat fotogràficament i també s’enregistrarà el soroll del lloc on s’hauran llençat les sabates, és a dir, el soroll de la ciutat. Per tal de traslladar a l’espectador a les situacions viscudes amb l’ajuda de les fotografies. _Amb això volem aconseguir no només exposar fotografies, la visió sinó que també l’ambient el soroll de caos de les grans ciutats.

L’exposició dintre de l’espai d’arts;
Dintre de la sala, l’obra ocuparà des de la primera columna a la segona, és necessari aquest lloc perquè les columnes imiten als pals elèctrics, desprès nosaltres penjarem cable que vagi d’una columna a l’altre i allà estaran les fotografies penjades.

Pel que fa al temps, l’obra s’anirà fent mica en mica, tindrà un seguit de processos, s’aniran penjant fotografies a mesura que s’hagin fet.

Esboç

INTERVENCIONS

Hi hauran 12 intervencions, és a dir 12 parells de sabatilles seran penjades en els cables elèctrics. Cada intervenció serà realitzada en un lloc diferent de la resta, el que implica que també hi hauran 12 sons o registres diferents. Finalment l’última intervenció serà la nostre, és a dir, practicarem el shoefiti amb les nostres pròpies bambes dintre la sala de l’espai d’art de la Roca Umbert.


Cada sabata, tindrà un toc diferent a la resta, estaran pintades amb diferents tècniques, aprofitant el que hem après a les classes de tècniques d’expressió grafico-plàstiques. Totes les tècniques estaran pintades amb colors primaris, colors bàsics, per així crida més l’atenció del públic, és a dir dels vianants.


TASQUES DE CADA MEMBRE DEL GRUP


Pel que fa a les tasques del projecte, com som dos, tan l’una com l’altre farem tot, perquè per una sola persona és massa.

LISTA DE MATERIAL

- 15 metres de cable gruixut ( 2 centímetres de diàmetre, aproximadament )
- 6 cartons ploma mida din-A3
- 1 paquet de pinces de fusta d’estendre la roba
- 10 parells de sabates, de tota mena i mides possibles. (poden ser de segona mà)
- Pintura plàstica (verd, vermell, blau i groc)
- Loop per enregistrar el soroll del carrer.
- Cascos o auriculars
- 12 imatges impreses mida din-A3
- 6 imatges impreses mida estàndard (10x15)