BLOW UP

REPART


-Director: M. Antonioni
-Fotografía: Carlo di Palma
-Montatge: Frank Clarke .
-Escenografía: Asheton Gorton .
-Música: Herbie Hancock . (Cançó: “Stroll On” The Yardbirds )
-Intèrprets: David Hemmings (Thomas), Vanessa Redgrave (Jane), Sarah Miles (Patricia), Peter -Bowles (Ron), Verushka, Jill Kennington, Peggy Moffit, Jane Birkin, Rosaleen Murray, Ann Norman
-Producció: Carlo Ponti para MGM (Gran Bretaña).
-Duració: 110 minutos

La historia de Blow up va sorgir d'un relat de Julio Cortázar," las balas del diablo", d'ell Antoni va agafar l'idea: un fotografs professional descobreix al revelar i ampliar un carret de fotografies,alguna cosa que ha simple vista no va ser capaç de veure. Llavors amplia les imatges i això es el que es denomina "blow up".
En el final de la pel·licula, el protagonista apareix en un fons tot verd, de gespa, despres de anar a buscar una pilota de tenis imaginaria que havien llençat fora de la pista, uns mimos.
La pel·licula es dificil d'entendre i sense gaire sentit en moltes de les actuacions que realitzen els actors.


COMENTARI ESCRIT SOBRE LA PEL·LÍCULA

1.Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?


La pel·licula de Brow Up tracta principalment sobre la fotografia, sent el protagonista un fotograf professional. També misteri, que es genera quant realitzauna mena de investigacions mitjançant les fotografies que ell mateix pren i finalment descobreix que s'havia produït un assesinat.


3.En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organització temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Iconnu i del muntage d'aquesta pel·lícula? Què et sorpren? Què t'interesa d'aquest aspecte? Per que creus que l'autor ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?


Tota la pel·lícula transcorre en un dia i des de principi a final amb llum solar

4. Que destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?

La major part de la pel·lícula la càmara està fixa, utilitzant el plà general i l'americà.
Falten plans més detallats.

5. Que podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? són importants els sorolls?


En la pel·lícula la banda sonora es gairebé inexistent, es dona més importancia a la veu dels protagonistes, els sorrolls etc.

6.Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.

El moment en que el fotograf fa la sesió de fotos a un grup de noies i s'enfada perque no fan el que ell demana i se'n va i diu que s'estiguin quietes sense parlar tota l'estona,i ella marxa. També m'ha semblat interesant el moment en que el protagonista es fixa en la fotografia que va fer a aquella parella i veu alguna cosa que li crida l'atenció i comença a ampliar la imatge cada vegada més i a analitzar-la fins que veu que el que apareix al fons, tumbat al terra, és el cadàver d'un home.

8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula?I del títol?

En ambdos apareixen els mims, significat de que si no veus el que pasa és innexistent igual que ell, que com no te proves de l'assesinat llavorens no existeix. Pel que fa al títil blow up significa ampliar l'imatge cosa que trobo molt encertat com a títol.

9.Creus encertada la manera com Hanekeb ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?

Si que és encertat, a més la vissió que li dona a la ciutat el moviment contemporàni tant la roba, deocració etc.. és bastant adequat.


10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.


El protagonista treballa amb la seva càmera mostrant professionalitat, fa moltes fotografies i seguides en poc temps, demostrant la seva traça. També hi ha moments en que es veu com li ve la inspiració i comença a correr d'un costat a un altre, a moure coses, a canviar escenaris, fer a les noies models que posin rapidament... és interessant.

Logo Bellera Arts (Definitiu)

mides 1x1

Logo Bellera arts

Planeta Bellera

Shoefiti

Per; Dana Musso i Helena Hernàndez

En el nostre projecte no hi haurà una cap de grup, ja que som un grup molt reduït.
Com podriem resumir el nostre projecte?
La frase sintètica que creiem idonia pel shoefiti és:

Art o llegenda cada sabata deixa empremta, i té la
seva pròpia història, i les nostres no seran menys..

INTRODUCCIÓ

Les grans ciutats no es queden curtes amb llegendes urbanes i expressió artístiques. Lo últim és el Shoefiti, joc de paraules en anglès de shoe(sabata) i graffiti. Consisteix en adornar els carrers amb calçat de tota mena penjat en els cables telefònics o de la llum.
Són moltes les llegendes que s'han explicat sobre aquest fenomen, però realment poc se sap sobre el seu origen o la seva raó de ser. En les pistes de bàsquet era habitual jugar-se les sabatilles en un u contra un i penjar bé alt les del perdedor en un acte de humiliació. Hi ha qui assegura que les sabatilles penjades són un codi entre bandes urbanes, ja sigui per a marcar el seu territori, per a honrar algun company mort o, simplement per a assenyalar on es pot aconseguir droga. Uns altres ho atribuïxen a una broma adolescent per a anunciar a tot el veïnat que algú ha perdut la virginitat. També, la versió més comú és la qual ho atribuïx als estudiants d'institut que les llencen als cables per a celebrar el dia de la seva graduació. Sigui com sigui, aquest fenomen conegut com Shoefiti s'esta estenent per tot el món i ens demostra que les sabatilles que calcem poden ser art.

PER QUÈ AQUEST PROJECTE ?

Aquest projecte ens va semblar interessant perquè és un art del que se n’ha parlat poc, tan com per mitjans de comunicació o la societat en general. Perquè esta mal vist però actualment en molts països és considera art de carrer juntament amb el graffiti.

DESENVOLUPAMENT

El lloc on és realitzarà el projecte serà fora del recinte de la Roca Umbert, és farà pels carrers de les ciutats, però quedarà immortalitzat fotogràficament i també s’enregistrarà el soroll del lloc on s’hauran llençat les sabates, és a dir, el soroll de la ciutat. Per tal de traslladar a l’espectador a les situacions viscudes amb l’ajuda de les fotografies. _Amb això volem aconseguir no només exposar fotografies, la visió sinó que també l’ambient el soroll de caos de les grans ciutats.

L’exposició dintre de l’espai d’arts;
Dintre de la sala, l’obra ocuparà des de la primera columna a la segona, és necessari aquest lloc perquè les columnes imiten als pals elèctrics, desprès nosaltres penjarem cable que vagi d’una columna a l’altre i allà estaran les fotografies penjades.

Pel que fa al temps, l’obra s’anirà fent mica en mica, tindrà un seguit de processos, s’aniran penjant fotografies a mesura que s’hagin fet.

Esboç

INTERVENCIONS

Hi hauran 12 intervencions, és a dir 12 parells de sabatilles seran penjades en els cables elèctrics. Cada intervenció serà realitzada en un lloc diferent de la resta, el que implica que també hi hauran 12 sons o registres diferents. Finalment l’última intervenció serà la nostre, és a dir, practicarem el shoefiti amb les nostres pròpies bambes dintre la sala de l’espai d’art de la Roca Umbert.


Cada sabata, tindrà un toc diferent a la resta, estaran pintades amb diferents tècniques, aprofitant el que hem après a les classes de tècniques d’expressió grafico-plàstiques. Totes les tècniques estaran pintades amb colors primaris, colors bàsics, per així crida més l’atenció del públic, és a dir dels vianants.


TASQUES DE CADA MEMBRE DEL GRUP

Pel que fa a les tasques del projecte, com som dos, tan l’una com l’altre farem tot, perquè per una sola persona és massa.

LISTA DE MATERIAL

- 15 metres de cable gruixut ( 2 centímetres de diàmetre, aproximadament )
- 6 cartons ploma mida din-A3
- 1 paquet de pinces de fusta d’estendre la roba
- 10 parells de sabates, de tota mena i mides possibles. (poden ser de segona mà)
- Pintura plàstica (verd, vermell, blau i groc)
- Loop per enregistrar el soroll del carrer.
- Cascos o auriculars
- 12 imatges impreses mida din-A3
- 6 imatges impreses mida estàndard (10x15)

Planeta Bellera

Finalment, el meu projecte Shoefiti, juntament amb la Dana, s'ha modificat una mica però segueix tenin la mateixa finalitat.

Aquí deixo un àlbum amb imatges sobre el Shoefiti, perquè tingueu una idea del què és.Sius lau qui tingui sabates que ja no utilitza, velles trencades etc... tan com petites o grans i vulgui col·laborar amb el nostre projecte que ens les faci arribar. Gràcies :)

Aquí el link;
http://www.flickr.com/photos/33868550@N07/sets/72157613419332220/

Miroslaw Balka

Miroslaw Balka, amb al seva obre "How it is"

(Imatge de google)

Miroslaw Balka, (1958) és un famòs pintor i escultor contemporani.

Balka va nèixer a Varsovia, Polonia en el 1958.

El seu treball "How it is" (Com és) tracta de un contenidor de 13 metres d'alt, 10 d'ample i 30 de llarg que ocupa ja la sala de turbines de la Tate Modern de Londres.

Balka ha acudit amb la seva obra a algunes de les més destacades cites de l'art mundial. La seva creació combina instal·lacions, amb escultura i vídeo; i explora passatges de la seva memòria personal combinats amb la memòria col·lectiva. L'interès per la memòria històrica i per la Història del seu país li ha dut a tractar el tema del catolicisme en moltes de les seves obres.

Christian Boltanski

A la dreta:
Christian Boltanski: Das ungeordnete Leben von Maxim Vallentin, 2005. Installationsansicht.

Christian Boltanski (París, 6 de setembre de 1944)

És un artista francès. Boltanski és fotògraf, escultor i cineasta, conegut principalment per les seves instal·lacions.

De formació autodidacta, va començar a pintar als 14 anys. Entre 1969 i 1971 va començar a reconstruir la seva infància a partir de fotografies. La seva obra està marcada per una intencionalitat d'arxiu i memòria que va més enllà de l'explícitament present. Les robes usades en les seves instal·lacions i les fotografies dels quals ja no estan són recurrents en la seva obra com marca de l'absent.

El francès considera que les coses ja no són estables, així que l'Art ha de fer-se càrrec d'aquesta nova situació i limitar-se a «proposar». Potser parafrasejant sense voler-lo a Picasso, Boltanski reformula el «jo no busco, trobada»