dimarts, 1 de desembre del 2009

Chris Burden

Chris Burden

Va nèixer a Boston, al 1946, és un artista conegut per les seves performances.
Va començar a créixer com artista a principis dels anys 70 després que fes una sèrie de controvertides performances en les quals la idea del perill personal com expressió artística va ser central.
Al 1975 va fer poques performances i va començar un període en el qual va crear instal·lacions i objectes que s'oposen a la ciènica i la política He estat mirant algunes de les seves obres i la que més m'ha cridat l'atenció ha estat aquesta;

En la qual Burden s'ha crucificat sobre un Volkswagen.
En l'any 1974, en Venecia.

divendres, 27 de novembre del 2009

Performance

Què és?

Una performance (esdeveniment, en anglès) és una actuació artística en directe a on hi ha una important posada en escena, on habitualment l'artista (conegut com performer) es comporta d'una manera particular per a altre grup de gent (públic o audiència). De vegades la línia que es divideix entre l'executant i les audiències pot esvair-se, com en el teatre actiu on els membres del públic s'impliquen en la producció. El terme Performance s'ha difós en les arts plàstiques a partir de l'expressió anglesa performance art, que significa art en viu. La performance està relacionada a l'art conceptual, als happenings, al moviment artístic Fluxus i al body art.

D'on ve?

La paraula performance va començar a ser utilitzada especialment per a definir certes manifestacions artístiques a la fi dels 60. Va tenir el seu període d'esplendor durant els 60, tot i que la història de les "performances" comença a principis del s. XX.

DESTINO WOODSTOCK

Sinopsis

Aquesta comèdia està protagonitzada per Demetri Martin com Elliot, un jove que va tenir un important paper involuntari perquè el Festival de Música i Art de Woodstock de 1969 fora un esdeveniment històric. El negoci familiar, "El Monaco", un motel cutre situat en els muntis Catskills que els seus autoritaris pares, Jake i Sonia Teichberg, estan aconseguint enfonsar. En l'estiu de 1969, Elliot no té més remei que deixar Nova York i tornar al poble per a intentar salvar el motel. S'assabenta que l'Ajuntament del proper poble de Wallkill ha retirat el permís per a un festival de música, i flama al productor Michael Lang, de Woodstock Ventures, per a convèncer als promotors que poden quedar-se en el motel familiar. Els organitzadors de Woodstock no triguen a envair El Monaco para organitzar l'arribada del mig milió de persones que acudiria a les terres de Yasgur para participar en "els tres dies de pau i música en White Lake". Elliot participarà de tot cor en una experiència que va canviar la seva vida, va definir a tota una generació. Des de llavors la cultura popular mai va tornar a ser la mateixa

Més informació sobre el festival de Woodstock

El festival té el nom de Woodstock perquè inicialment estava programat que tinguera lloc en un lloc del poble de
Woodstock, en Ulster Country; l'oposició local quasi aconseguix que se suspenguera l'esdeveniment, però Sam Yasgur va convéncer son pare Max Yasgur per a acollir al concert en els terrenys de la família, localitzats en Sullivan County.
Van ocórrer tres morts en el festival de Woodstock: una deguda a una sobredosi de heroïna, una altra després d'una ruptura d' apèndix i una última per un accident amb un tractor.
També van ocórrer dos naixements no confirmats en el festival

divendres, 20 de novembre del 2009

Tim Burton

BIOGRAFIA

Timothy William Burton va nèixer a Burbank,Califòrnia, 25 d'Agost de 1958) és un director de cinema nord-americà.

Dibuixant, escriptor i artista plàstic, Burton ha col·laborat també en altres produccions animades.

La seva primera pel·lícula com a director va serVincent, on feia servir la tècnica de quadre per quadre (stop-motion). Els diàlegs estaven escrits en vers, tot fent un clar homenatge a Edgard Allan Poe

Ja des de la seva òpera prima, es veu en el director una clara inclinació per tot allò gòtic, fantàstic, romàntic i extravagant. Arran d'això ha creat una estètica molt personal en les seves obres; amb personatges estranys, exclosos de la societat o d'altres personatges populars que no se senten en concordança amb el seu estatus.

Tim Burton exposa en el MoMA de Nova York

Tim Burton, el director de cine, tindra la seva pròpia retrospectiva en el MoMA, Museo d' Arte Modern de NovaYork, desde el proxim daa 22 de Novembre.

Dibuixos, guions gráfics, marionetas, maquetas i vestuaris originals es mostrarán al públic. La extensa carrera del cineasta i escritor estadounidense.

Més de 700 objetes mai vistos recorreran els 27 anys de carrera de Tim Burton, amb dibuixos i esculturas creadas en el surrealisme pop i material original produit durant les seves pel·lìcules.

Edgar Allan Poe FINAL



Els braços, al gorja i fins i tot les puntes dels cabells radiants es fonien imperceptiblement dins l'ombra vaga però profunda que feia de fons al conjunt.
El retrat Oval.

Doncs aquesta fotografia va aparèixer inesperadament.
Al tornar a casa i quan vaig començar a repassar les fotografies amb uns quants fragments de contes, poemes de Edgar Allan Poe. Tot va passar molt ràpid i la fotografia i el fragments es van ajuntar sols.
He tingut problemes a l'hora de decidir-me ja que vam fer dos sessions i tenia per escollir com 10 fotografies bones.


Fora de camp: un bosc.
L'enquadrament és vertical. S'ha utilitzat un pla en picat.
La composició de la fotografia sóc jo en segon pla i en primer pla la mà.
És una llum artificial i també dura, ja què les ombres estan definides i l'objecte no està homogèniament il·luminat, també té una part més il·luminada que l'altre (la mà).

dimarts, 17 de novembre del 2009

Més Poe





Jordi Pericot, 20 anys d'art cinètic (1964-1984)



Museu de Granollers, Dijous 12 de novembre.
Aquesta exposició repassa la trajectòria artística durant el període 1964-1984 de Jordi Pericot, un dels màxims representants de l'art cinètic a Catalunya.

Bibliografia

Jordi Pericot (el Masnou, 1931) és un dels grans artistes del país i un dels masnovins més universals. La seva acció pedagògica i universitària s'ha centrat en els camps de la comunicació audiovisual, social i el disseny, primer com a director de l'escola Elisava, i després com a catedràtic de les universitats de Barcelona i Pompeu Fabra. La seva producció artística s'ha centrat, sobretot, entorn de l'art cinètic. És també un investigador reconegut i membre de la Reial Acadèmia de Santa Isabel de Hungría, de Sevilla. Recentment ha rebut la Medalla d'Or del Mèrit Cultural, concedida per l'Ajuntament de Barcelona.

-L'any 1958 va decidir marxar del país. Se'n va anar a França, tot un símbol de la llibertat i el progrés, que no tenia res a veure amb l'Espanya franquista. A París, hi va passar vuit anys, del 1960 al 1968.
-En tornar de França, va mantenir una destacada activitat cultural. Va crear el grup MENTE (Mostra Espanyola de Noves Tendències Estètiques),
ntrodueix els conceptes que havia conreat a París en la creació artística participativa i no comercial.
-L'any 1972, representa Espanya a la Biennal de Venècia i és conegut pel seu treball innovador en el camp del cinetisme.


Opinió personal

Sense dubte la exposició que més m'ha agradat fins ara, això de l'art cinètic m'ha impressionat força, però les obres com la de MeRdA
són les que més m'han agradat ja que és Pop-Art i a mi especialment m'encanta.











MeRdA
. 1984. Pintura sobre fusta
(150 x 150 cm)