Edgar Allan Poe FINAL

Els braços, al gorja i fins i tot les puntes dels cabells radiants es fonien imperceptiblement dins l'ombra vaga però profunda que feia de fons al conjunt.
El retrat Oval.

Doncs aquesta fotografia va aparèixer inesperadament.
Al tornar a casa i quan vaig començar a repassar les fotografies amb uns quants fragments de contes, poemes de Edgar Allan Poe. Tot va passar molt ràpid i la fotografia i el fragments es van ajuntar sols.
He tingut problemes a l'hora de decidir-me ja que vam fer dos sessions i tenia per escollir com 10 fotografies bones.


Fora de camp: un bosc.
L'enquadrament és vertical. S'ha utilitzat un pla en picat.
La composició de la fotografia sóc jo en segon pla i en primer pla la mà.
És una llum artificial i també dura, ja què les ombres estan definides i l'objecte no està homogèniament il·luminat, també té una part més il·luminada que l'altre (la mà).

Més Poe

Jordi Pericot, 20 anys d'art cinètic (1964-1984)

Museu de Granollers, Dijous 12 de novembre.
Aquesta exposició repassa la trajectòria artística durant el període 1964-1984 de Jordi Pericot, un dels màxims representants de l'art cinètic a Catalunya.

Bibliografia

Jordi Pericot (el Masnou, 1931) és un dels grans artistes del país i un dels masnovins més universals. La seva acció pedagògica i universitària s'ha centrat en els camps de la comunicació audiovisual, social i el disseny, primer com a director de l'escola Elisava, i després com a catedràtic de les universitats de Barcelona i Pompeu Fabra. La seva producció artística s'ha centrat, sobretot, entorn de l'art cinètic. És també un investigador reconegut i membre de la Reial Acadèmia de Santa Isabel de Hungría, de Sevilla. Recentment ha rebut la Medalla d'Or del Mèrit Cultural, concedida per l'Ajuntament de Barcelona.

-L'any 1958 va decidir marxar del país. Se'n va anar a França, tot un símbol de la llibertat i el progrés, que no tenia res a veure amb l'Espanya franquista. A París, hi va passar vuit anys, del 1960 al 1968.
-En tornar de França, va mantenir una destacada activitat cultural. Va crear el grup MENTE (Mostra Espanyola de Noves Tendències Estètiques),
ntrodueix els conceptes que havia conreat a París en la creació artística participativa i no comercial.
-L'any 1972, representa Espanya a la Biennal de Venècia i és conegut pel seu treball innovador en el camp del cinetisme.

Opinió personal

Sense dubte la exposició que més m'ha agradat fins ara, això de l'art cinètic m'ha impressionat força, però les obres com la de MeRdA
són les que més m'han agradat ja que és Pop-Art i a mi especialment m'encanta.

MeRdA. 1984. Pintura sobre fusta

(150 x 150 cm)

Imatges de la sessió

Pep Duran "Ímbric"

Pep Duran (Vilanova i la Geltrú, 1955 )

Biografia.

Com a escenògraf ha participat en moltes produccions teatrals i cinematogràfiques des del 1977. L’any següent realitzà la seva primera exposició a Barcelona, i des d’aquest moment la seva trajectòria artística se centra en el camp objectual i actualment en la instal·lació. Al llarg de la seva trajectòria artística, Duran ha anat en ampliant el seu camp de treball i de mica ha “arquitecturitzat” l’escultura transformant-la en instal·lació fins a arribar a un punt de simbiosi on les escultures són arquitectures “esculturitzades”. Això es produeix sobretot a les arquitectures efímeres, aquelles que comporten una major relació amb la realitat i amb l’escena convulsa del subjecte. Les seves obres es troben en col·leccions privades i públiques, com a Metrònom, a la Col· lecció Testimoni de "La Caixa", al Fons d’Art de la Generalitat i al Museu de Granollers entre altres.

29 d’Octubre.

Varem anar a veure una exposició de Pep Duran al museu Arxiu Tomas Balvey de Cardedeu. El nom de l'exposició és ''Ímbric''. Perquè és emmetxar cosses, com dos mons el seu i el dels germans Castells. I mitjançant una línia que passava per tots els quadres, lligar tota la exposició,fen-ne d'ella una instal·lació. La exposició es va fer segons la sala de museu que ell tenia, la exposició s'ha anat muntant amb materials re utilitzats de escenografies, altes exposicions.. Apart de la seva exposició, hi havia una part dedicada als Germans Castells, segons Pep, són els creadors de somnis,referint-se a que ells al muntar escenografies fan realitat els somnis.

Opinió personal.

De les dues exposicions que em vist de moment,aquesta és la que m'ha agradat més, ja que l'he trobat molt fàcil d'entendre. Pel que fa a les obres m'han cridat molt l'atenció aquest collage entre fotografies i els materials re utilitzats.

POE

Possible lloc, però encara haig de fer les ales de la "fada" i escanejar-les i desprès retocar-ho amb el photochop.
Faig un petit recordatori.
La meva fotografia o fotomuntatge tractara sobre el relat de E.A. Poe "País de Hadas" concretament amb aquest fragment;

Y aquellas mariposas de la Tierra
que vuelan, afanosas del celaje,
y bajan nuevamente,
sin contentarse nunca,
nos traen una muestra,
prendida de sus alas temblorosas.

CARTOGRAFIES DEL NO-LLOC

Cartografies del no-lloc.

Comissariat de Laura Plana Garcia.

Miquel Garcia,
Daniel Jacoby,
Tjasa Kancler,
Perla Montelongo,
Robin Rimbaud i
Katarina Matiasek,
Rotorrr (Vahida Ramujkic i Laia Sadurní)

Presenta una selecció d'artistes catalans i internacionals. És una exposició d'art i noves tecnologies, presenta un paisatge contemporani.
"No-lloc" defineix espais de consum i circulació, zones neutres que funcionen com a llocs de trànsit.

Daniel Jacoby

Introdueix la idea de l’estructura arbre i les seves característiques de simplicitat, és un intent de concentrar totes les dades de l’univers en un sol arbre, amb l’univers com arrel. L’arbre és creat amb aplicació Java i és obert a participació.


Miquel Garcia

Desenvolupa el seu projecte a partit de la seva metodologia d'anàlisi i recerca a l'antropologia i sociologia cercant un sistema de representació basat en vídeos, mapes, il·lustracions, dibuixos i gràfiques.. Investiga i informa sobre el comportament rebut d’aquelles persones desplaçades, exiliades o refugiades en països d’arreu del món., a partir d'entrevistes i enregistrament de vídeo.

Tjasa Kancler

planteja un model específic de comunicació i visualització de la informació. Posa èmfasis en la planificació de l’escut antimíssils a Europa de l’Est, el sistema nord-americà dissenyat per la protecció contra els míssils balístics llançats des dels anomenats rogue states, com Iran o Corea del Nord.

Perla Montelongo

És realitza a partir d’un procés de transformació d’un espai en imatge fotogràfica. La informació adquirida servirà per reconstruir i recobrir l’espai amb noves imatges impreses en codi ascii, qüestionant els processos de reproducció del que entenem com realitat.

Katarina Matiasek i Robin Rimbaud

La directora de cine Katarina Matiasek i el músic Robin Rimbaud qüestionen processos de traducció de la imatge en so a partir del moviment i mostra les imatges d’una illa anónima presa desde l’avió, a partir d’aquella disciplina que pot denominar-se fotografia aéria.


Rotorrr Laia Sadurni i Vahida Ramujkic.

Han desenvolupat una sèrie de projectes i accions basades en la cartografia, tradueixen, organitzen i visualitzen la informació i el material adquirit sobre el lloc per ser posteriorment experimentat, consultat o modificat per l’usuari.

Opinió personal

Sincerament no em va acabar de fer el pes, costava entendre-ho i menys si no t'ho explicaven gaire. Però l'art contemporani costa d'entendre-ho i tampoc pretenc entendreu tot a la perfecció tot just començar. Però la idea em fascina, això de jugar amb les noves tecnologies crec que és una bona idea.