Chris Burden

Chris Burden

Va nèixer a Boston, al 1946, és un artista conegut per les seves performances.
Va començar a créixer com artista a principis dels anys 70 després que fes una sèrie de controvertides performances en les quals la idea del perill personal com expressió artística va ser central.
Al 1975 va fer poques performances i va començar un període en el qual va crear instal·lacions i objectes que s'oposen a la ciènica i la política He estat mirant algunes de les seves obres i la que més m'ha cridat l'atenció ha estat aquesta;

En la qual Burden s'ha crucificat sobre un Volkswagen.
En l'any 1974, en Venecia.

Performance

Què és?

Una performance (esdeveniment, en anglès) és una actuació artística en directe a on hi ha una important posada en escena, on habitualment l'artista (conegut com performer) es comporta d'una manera particular per a altre grup de gent (públic o audiència). De vegades la línia que es divideix entre l'executant i les audiències pot esvair-se, com en el teatre actiu on els membres del públic s'impliquen en la producció. El terme Performance s'ha difós en les arts plàstiques a partir de l'expressió anglesa performance art, que significa art en viu. La performance està relacionada a l'art conceptual, als happenings, al moviment artístic Fluxus i al body art.

D'on ve?

La paraula performance va començar a ser utilitzada especialment per a definir certes manifestacions artístiques a la fi dels 60. Va tenir el seu període d'esplendor durant els 60, tot i que la història de les "performances" comença a principis del s. XX.

DESTINO WOODSTOCK

Sinopsis

Aquesta comèdia està protagonitzada per Demetri Martin com Elliot, un jove que va tenir un important paper involuntari perquè el Festival de Música i Art de Woodstock de 1969 fora un esdeveniment històric. El negoci familiar, "El Monaco", un motel cutre situat en els muntis Catskills que els seus autoritaris pares, Jake i Sonia Teichberg, estan aconseguint enfonsar. En l'estiu de 1969, Elliot no té més remei que deixar Nova York i tornar al poble per a intentar salvar el motel. S'assabenta que l'Ajuntament del proper poble de Wallkill ha retirat el permís per a un festival de música, i flama al productor Michael Lang, de Woodstock Ventures, per a convèncer als promotors que poden quedar-se en el motel familiar. Els organitzadors de Woodstock no triguen a envair El Monaco para organitzar l'arribada del mig milió de persones que acudiria a les terres de Yasgur para participar en "els tres dies de pau i música en White Lake". Elliot participarà de tot cor en una experiència que va canviar la seva vida, va definir a tota una generació. Des de llavors la cultura popular mai va tornar a ser la mateixa

Més informació sobre el festival de Woodstock

El festival té el nom de Woodstock perquè inicialment estava programat que tinguera lloc en un lloc del poble de
Woodstock, en Ulster Country; l'oposició local quasi aconseguix que se suspenguera l'esdeveniment, però Sam Yasgur va convéncer son pare Max Yasgur per a acollir al concert en els terrenys de la família, localitzats en Sullivan County.
Van ocórrer tres morts en el festival de Woodstock: una deguda a una sobredosi de heroïna, una altra després d'una ruptura d' apèndix i una última per un accident amb un tractor.
També van ocórrer dos naixements no confirmats en el festival

Tim Burton

BIOGRAFIA

Timothy William Burton va nèixer a Burbank,Califòrnia, 25 d'Agost de 1958) és un director de cinema nord-americà.

Dibuixant, escriptor i artista plàstic, Burton ha col·laborat també en altres produccions animades.

La seva primera pel·lícula com a director va serVincent, on feia servir la tècnica de quadre per quadre (stop-motion). Els diàlegs estaven escrits en vers, tot fent un clar homenatge a Edgard Allan Poe

Ja des de la seva òpera prima, es veu en el director una clara inclinació per tot allò gòtic, fantàstic, romàntic i extravagant. Arran d'això ha creat una estètica molt personal en les seves obres; amb personatges estranys, exclosos de la societat o d'altres personatges populars que no se senten en concordança amb el seu estatus.

Tim Burton exposa en el MoMA de Nova York

Tim Burton, el director de cine, tindra la seva pròpia retrospectiva en el MoMA, Museo d' Arte Modern de NovaYork, desde el proxim daa 22 de Novembre.

Dibuixos, guions gráfics, marionetas, maquetas i vestuaris originals es mostrarán al públic. La extensa carrera del cineasta i escritor estadounidense.

Més de 700 objetes mai vistos recorreran els 27 anys de carrera de Tim Burton, amb dibuixos i esculturas creadas en el surrealisme pop i material original produit durant les seves pel·lìcules.

Edgar Allan Poe FINAL

Els braços, al gorja i fins i tot les puntes dels cabells radiants es fonien imperceptiblement dins l'ombra vaga però profunda que feia de fons al conjunt.
El retrat Oval.

Doncs aquesta fotografia va aparèixer inesperadament.
Al tornar a casa i quan vaig començar a repassar les fotografies amb uns quants fragments de contes, poemes de Edgar Allan Poe. Tot va passar molt ràpid i la fotografia i el fragments es van ajuntar sols.
He tingut problemes a l'hora de decidir-me ja que vam fer dos sessions i tenia per escollir com 10 fotografies bones.


Fora de camp: un bosc.
L'enquadrament és vertical. S'ha utilitzat un pla en picat.
La composició de la fotografia sóc jo en segon pla i en primer pla la mà.
És una llum artificial i també dura, ja què les ombres estan definides i l'objecte no està homogèniament il·luminat, també té una part més il·luminada que l'altre (la mà).

Més Poe

Jordi Pericot, 20 anys d'art cinètic (1964-1984)

Museu de Granollers, Dijous 12 de novembre.
Aquesta exposició repassa la trajectòria artística durant el període 1964-1984 de Jordi Pericot, un dels màxims representants de l'art cinètic a Catalunya.

Bibliografia

Jordi Pericot (el Masnou, 1931) és un dels grans artistes del país i un dels masnovins més universals. La seva acció pedagògica i universitària s'ha centrat en els camps de la comunicació audiovisual, social i el disseny, primer com a director de l'escola Elisava, i després com a catedràtic de les universitats de Barcelona i Pompeu Fabra. La seva producció artística s'ha centrat, sobretot, entorn de l'art cinètic. És també un investigador reconegut i membre de la Reial Acadèmia de Santa Isabel de Hungría, de Sevilla. Recentment ha rebut la Medalla d'Or del Mèrit Cultural, concedida per l'Ajuntament de Barcelona.

-L'any 1958 va decidir marxar del país. Se'n va anar a França, tot un símbol de la llibertat i el progrés, que no tenia res a veure amb l'Espanya franquista. A París, hi va passar vuit anys, del 1960 al 1968.
-En tornar de França, va mantenir una destacada activitat cultural. Va crear el grup MENTE (Mostra Espanyola de Noves Tendències Estètiques),
ntrodueix els conceptes que havia conreat a París en la creació artística participativa i no comercial.
-L'any 1972, representa Espanya a la Biennal de Venècia i és conegut pel seu treball innovador en el camp del cinetisme.

Opinió personal

Sense dubte la exposició que més m'ha agradat fins ara, això de l'art cinètic m'ha impressionat força, però les obres com la de MeRdA
són les que més m'han agradat ja que és Pop-Art i a mi especialment m'encanta.

MeRdA. 1984. Pintura sobre fusta

(150 x 150 cm)

Imatges de la sessió

Pep Duran "Ímbric"

Pep Duran (Vilanova i la Geltrú, 1955 )

Biografia.

Com a escenògraf ha participat en moltes produccions teatrals i cinematogràfiques des del 1977. L’any següent realitzà la seva primera exposició a Barcelona, i des d’aquest moment la seva trajectòria artística se centra en el camp objectual i actualment en la instal·lació. Al llarg de la seva trajectòria artística, Duran ha anat en ampliant el seu camp de treball i de mica ha “arquitecturitzat” l’escultura transformant-la en instal·lació fins a arribar a un punt de simbiosi on les escultures són arquitectures “esculturitzades”. Això es produeix sobretot a les arquitectures efímeres, aquelles que comporten una major relació amb la realitat i amb l’escena convulsa del subjecte. Les seves obres es troben en col·leccions privades i públiques, com a Metrònom, a la Col· lecció Testimoni de "La Caixa", al Fons d’Art de la Generalitat i al Museu de Granollers entre altres.

29 d’Octubre.

Varem anar a veure una exposició de Pep Duran al museu Arxiu Tomas Balvey de Cardedeu. El nom de l'exposició és ''Ímbric''. Perquè és emmetxar cosses, com dos mons el seu i el dels germans Castells. I mitjançant una línia que passava per tots els quadres, lligar tota la exposició,fen-ne d'ella una instal·lació. La exposició es va fer segons la sala de museu que ell tenia, la exposició s'ha anat muntant amb materials re utilitzats de escenografies, altes exposicions.. Apart de la seva exposició, hi havia una part dedicada als Germans Castells, segons Pep, són els creadors de somnis,referint-se a que ells al muntar escenografies fan realitat els somnis.

Opinió personal.

De les dues exposicions que em vist de moment,aquesta és la que m'ha agradat més, ja que l'he trobat molt fàcil d'entendre. Pel que fa a les obres m'han cridat molt l'atenció aquest collage entre fotografies i els materials re utilitzats.

POE

Possible lloc, però encara haig de fer les ales de la "fada" i escanejar-les i desprès retocar-ho amb el photochop.
Faig un petit recordatori.
La meva fotografia o fotomuntatge tractara sobre el relat de E.A. Poe "País de Hadas" concretament amb aquest fragment;

Y aquellas mariposas de la Tierra
que vuelan, afanosas del celaje,
y bajan nuevamente,
sin contentarse nunca,
nos traen una muestra,
prendida de sus alas temblorosas.

CARTOGRAFIES DEL NO-LLOC

Cartografies del no-lloc.

Comissariat de Laura Plana Garcia.

Miquel Garcia,
Daniel Jacoby,
Tjasa Kancler,
Perla Montelongo,
Robin Rimbaud i
Katarina Matiasek,
Rotorrr (Vahida Ramujkic i Laia Sadurní)

Presenta una selecció d'artistes catalans i internacionals. És una exposició d'art i noves tecnologies, presenta un paisatge contemporani.
"No-lloc" defineix espais de consum i circulació, zones neutres que funcionen com a llocs de trànsit.

Daniel Jacoby

Introdueix la idea de l’estructura arbre i les seves característiques de simplicitat, és un intent de concentrar totes les dades de l’univers en un sol arbre, amb l’univers com arrel. L’arbre és creat amb aplicació Java i és obert a participació.


Miquel Garcia

Desenvolupa el seu projecte a partit de la seva metodologia d'anàlisi i recerca a l'antropologia i sociologia cercant un sistema de representació basat en vídeos, mapes, il·lustracions, dibuixos i gràfiques.. Investiga i informa sobre el comportament rebut d’aquelles persones desplaçades, exiliades o refugiades en països d’arreu del món., a partir d'entrevistes i enregistrament de vídeo.

Tjasa Kancler

planteja un model específic de comunicació i visualització de la informació. Posa èmfasis en la planificació de l’escut antimíssils a Europa de l’Est, el sistema nord-americà dissenyat per la protecció contra els míssils balístics llançats des dels anomenats rogue states, com Iran o Corea del Nord.

Perla Montelongo

És realitza a partir d’un procés de transformació d’un espai en imatge fotogràfica. La informació adquirida servirà per reconstruir i recobrir l’espai amb noves imatges impreses en codi ascii, qüestionant els processos de reproducció del que entenem com realitat.

Katarina Matiasek i Robin Rimbaud

La directora de cine Katarina Matiasek i el músic Robin Rimbaud qüestionen processos de traducció de la imatge en so a partir del moviment i mostra les imatges d’una illa anónima presa desde l’avió, a partir d’aquella disciplina que pot denominar-se fotografia aéria.


Rotorrr Laia Sadurni i Vahida Ramujkic.

Han desenvolupat una sèrie de projectes i accions basades en la cartografia, tradueixen, organitzen i visualitzen la informació i el material adquirit sobre el lloc per ser posteriorment experimentat, consultat o modificat per l’usuari.

Opinió personal

Sincerament no em va acabar de fer el pes, costava entendre-ho i menys si no t'ho explicaven gaire. Però l'art contemporani costa d'entendre-ho i tampoc pretenc entendreu tot a la perfecció tot just començar. Però la idea em fascina, això de jugar amb les noves tecnologies crec que és una bona idea.

L'ull que tot ho veu. 7

Fora de camp: vista de la fàbrica, paisatge.
L'enquadrament és horitzontal.
S'ha utilitzat un pla frobtal-contrapicat.
Profunditat de camp: bé.
La composició de la fotografia és una paret de la fàbrica i la xemenèia.
La llum és natural, la direcció de la llum és frontal.
Els colors de la fotografia son colors terres i contrasta amb el blau del cel.

L'ull que tot ho veu. 6

Fora de camp: Les escletxes d'una persiana antiga
L'enquadrament és vertical. S'ha utilitzat un pla contrapicat i detall.
La fotografia també es centra en les petites fissures de la pintura ja antiga.
La composició de la fotografia és res més que les escletxes de la persiana.
Llum natural. LLum difosa. I la direcció de la llum és frontal.
També té un gran contrast; es veu el negre i el blanc però no hi ha pràcticament escala de grisos.
Colors. Els colors que predominen en la fotografia són el blan trencat i el negre de l'ombra.

L'ull que tot ho veu. 5

Fora de camp: la balla i el filferro espinós.
L'enquadrament és horitzontal.
S'ha utilitzat un pla contrapicat.
La composició de la fotografia és la balla i el filferro espinós.
Llum natural. Però s'ha fet un contrallum, és a dir, els objectes estan situats entre en sol i la càmera.
Els colors són principalment el blau del cel i el negre de les ombres de la balla i el filferro.

L'ull que tot ho veu. 4

Fora de camp: una paret de la fàbrica, amb una textura rugosa.
L'enquadrament és horitzontal.S'ha utilitzat un pla contrapicat.
Profunditat de camp: considerable.
La composició de la fotografia és la paret rugosa i el tub.
La llum és natural també és una llum dura, ja què les ombres estan definides i l'objecte no està homogèniament il·luminat, també té un cantó més il·luminat que l'altre (la part superior està més il·luminat) La direcció de la llum és frontal.
Els colors de la fotografia és el que m'agrada més d'ella. Aquest joc de colors entre l'escala de grisos i la franja groga que travessa la paret.

L'ull que tot ho veu. 3

Aquesta fotografia està feta des de una vista frontal i detall, és a dir, té un punt de vista frontal però l'objectiu de la càmera es centra principalment en l'objecte.
Té una textura rovellada i es pot observar com ha saltat la pintura vermella.
La llum es difusa, ja què la llum és molt desordenada, no té ombres, escenes molt il·luminades
La llum és frontal.
L'enquadre és horitzontal.

L'ull que tot ho veu. 2

En aquesta imatge podem observar un conjunt d'objectes.
La xemeneia, l'escala, tubs..
Aquesta fotografia està feta en un punt de vista contrapicat, és a dir des de un punt inferior al de l'element fotografiat.
El Pla de la fotografia és un Pla mig perquè no agafa tot l'objecta, sinó que el talla en un punt determinat.
Té una llum difusa, ja què la llum arriba desordenada.
També té un contrast mig.
És una textura de rovellat, i els colors que predominen són; els vermells, taronges i cru.
És a dir colors càlids.

L'ull que tot ho veu. 1

En aquesta imatge, es pot observar petits detalls que formaven l'antiga fàbrica.
Està feta en un pla frontal i detall. És a dir que la fotografia es centra principalment en el contrast de textures, com és la fusta, el ciment i el ferro oxidat.
Té una llum dura o no difusa. Ja què la llum que té, cau en rajos paral·lels, està bastant ordenada i només té una direcció. També o podem saber perquè les ombres estan definides i l'objecte no està homogèniament il·luminat.
La direcció de la llum és frontal.
És un contrast mig; observem el negre i el blanc i també l'escala de grisos. És la més real i en la que mostres el que veus.
Els colors són càlids.

08/10/09 Plantilles Blog

Aquí està el gran problema que ronda pel meu cap aquests últims dies...
Porto 3 tardes barallant-me amb un programa de plantilles per al blog. Les acabo ,estan a la perfecció fins el mínim detall, però no hi ha manera de poder-les carga al blog! Estic desesperada!
Demà dia 09/10/09 El Toni i jo us revelarem aquest programa i avera si amb l'ajuda de tots podem aconseguir-ho! Fins demà classe! :)

8/10/09

Possible vestuari.

Y aquellas mariposas de la Tierra
que vuelan, afanosas del celaje,
y bajan nuevamente,
sin contentarse nunca,
nos traen una muestra,
prendida de sus alas temblorosas.

La meva fotografia anirà relacionada amb aquest petit fragment del poema País de Hadas de E.A. Poe.

5/10/09

4/10/09

Ja està acabat el petit disseny del vestuari.
Aprofitant les estones eternes al autobús he aprofitat per poder dissenyar el meu vestit. Espero i vull que no quedi en un simple dibuix. Demà començaré a mourem i veure com donar-li vida. També tinc el pentinat i el maquillatge, una cosa senzilla però perfecte. Si puc avui escanejo l'esbós i us el penjo lo més aviat possible.
Adéu!

30/09/09

Segueixo amb el gran dubte
d'ahir, fosc o clar?

fosc = DOLENT
CLAR= bó

CLAR

FOSC

CLAR

FOSC

De petits sempre ens han ensenyat que lo dolent és de color fosc, i lo bo de color clar..
Per exemple; la típica bruixa dels contes d'infants sempre van vestides d'un color fosc.
I les fades o els àngels van de colors clars..
Doncs no és així!
CLAR també pot ser DOLENT.

Aniré amb un vestit blanc i no un qualsevol..
sinó un vestit de núvia.

Ja veig, poc a poc les peces es van ajuntant..

29/09/09

Em passo l'estona pensant, però per desgràcia encara no em ve la inspiració.
He fet un repas mental dels possibles llocs, i crec que ja el tinc.
Es tracta d'una petita ermita amb el seu cementiri al cantó, d'aquells antics i que posen la pell de gallina. Situat a un poble aprop d'on tinc una casa d'estiueig (Castellcir).
L'escenari ja està decidit.
Però ara falta el més important.. la situació!

Com estaré? seguda, estirada..
Amb què?
Com aniré vestida, d'un color fosc o clar?

Demà serà un altre dia..

País de hadas

Hola! Avui estreno el blog de audiovisuals. Com el primer projecte que ens han demanat és fer-nos un autoretrat amb l'estil de Edward Allan Poe,el primer que he fet és mirar la seva biografia i llegir algunes de les seves obres per conèixer el seu estil. Buscant per la xarxa he trobat aquest poema, que al llegir-lo m'ha transportat en aquell país habitat per les fades.. Aquí us el deixo.

País de hadas
Edgar Allan Poe

Valles de sombra y aguas apagadas y bosques como nubes, que ocultan su contorno en un fluir de lágrimas. Allí crecen y menguan unas enormes lunas, una vez y otra vez, a cada instante, en canto que la noche se desliza, y avanzan siempre, inquietas, y apagan el temblor de los luceros con el aliento de su rostro blanco. Cuando el reloj lunar señala medianoche, una luna más fina y transparente desciende, poco a poco, con el centro en la cumbre de una sierra elevada, y de su vasto disco se deslizan los velos dulcemente sobre aldeas y estancias, por doquier; sobre extrañas florestas, sobre el mar y sobre los espíritus que vuelan y las cosas dormidas: y todo lo sepultan en un gran laberinto luminoso. ¡Ah, entonces! ¡Qué profunda es la pasión que ponen en su sueño! Despiertan con el día, y sus lienzos de luna se ciernen ya en el cielo, con inquietas borrascas, y a todo se parecen: más que nada semejan un albatros amarillo. Y aquella luna no les sirve nunca para lo mismo: en tienda se trocará otra vez, extravagante. Pero ya sus pedazos pequeñitos se tornan leve lluvia, y aquellas mariposas de la Tierra que vuelan, afanosas del celaje, y bajan nuevamente, sin contentarse nunca, nos traen una muestra, prendida de sus alas temblorosas.